– 045 (22/23) – Teatre – MORIU-VOS (🐌🐌) – Teatre Nacional de Catalunya – 25/11/2022

Divendres 25 de novembre, a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya hem pogut veure MORIU-VOS una obra de “Cultura i Conflicte” que reivindica la vellesa i qüestiona el comportament de la societat amb la gent gran.

Aquesta proposta es va estrenar al festival Temporada Alta en una única funció i s’ha dut a terme després de dos anys d’investigació. Cultura i Conflicte és un projecte que reuneix professionals de diferents disciplines que creuen en la capacitat de la cultura com a motor de diàleg i reflexió i com a eina de transformació social.

Encara hi ha algú al bosc“, que parlava de les violacions durant la guerra dels Balcans, va ser el seu primer projecte (aquesta proposta la vam veure amb l’abonament al TNC digital en 2021, però com que no la vam veure presencialment no vàrem fer ressenya).

Les propostes d’aquest col·lectiu, que es desenvolupen en l’àmbit de les arts escèniques, l’audiovisual, la fotografia i el periodisme, parteixen d’un treball de recerca conjunt a partir d’una idea.

© 2022 Marta Garcia Cardellach

MORIU-VOS, ha tingut com a idea impulsora la gran mortaldat que va tenir lloc a les residències de gent gran d’Igualada durant els primers temps de la pandèmia de la Covid. El Teatre de l’Aurora, que forma part d’aquest col·lectiu, va promoure fer un crit contra l’edatisme (discriminació per edat) i la invisibilització de la vellesa.

Les residències artístiques que segueixen al treball d’investigació, es basen en la improvisació i és a partir d’aquí que es crea la dramatúrgia.

MORIU-VOS amb dramatúrgia d’Anna Maria Ricart Codina, està dirigida per Joan Arqué (direcció d’actors) i Sol Picó (direcció coreogràfica). L’obra ha posat el focus en dos punts, d’una banda, les residencies, i, d’altra banda, la soledat. L’escenografia de Judit Colomer divideix l’escenari en dos plans, a baix la residència, a dalt la soledat.

Els actors que han intervingut són els sempre magnífics, Imma Colomer i Oriol Genís. Els acompanyen en la proposta la ballarina i coreògrafa Montse Colomé, el també ballarí Arthur Rosenfeld, Magda Puig, Erol Lleri i Enric Ases. Com a figurants Gemma Masip, Elisa Muixí, Pilar Sala i Rosa Serra.

A l’inici de la representació apareix la figura de la Verge Maria (Magda Puig), pujada a un “hoverboard” (patinet elèctric flotant), que anuncia el col·lapse de l’espècie humana, si no fem res. Una “aparició” que nosaltres no hem acabat d’entendre i que no acabem d’ubicar a la proposta, aparició que es torna a repetir al final de l’obra.

L’Imma xarrupa la sopa amb fruïció; està a punt de rebre una visita inesperada. L’Oriol no sap que avui és l’últim dia que podrà mirar les obres com un jubilat qualsevol. La Montse ja no pot ballar des que viu sota l’aigua. I la Mochi…ai la Mochi! Volem arribar als cent anys, però, qui hi haurà que ens cuidi i ens doni un tracte digne, respectant la nostra llibertat? Era això, el progrés?
  

Les residències apareixen dibuixades a grans trets, amb pinzellades sobre el tracte d’infantilització que es dona a les persones que hi viuen, el comportament “inhumà” dels cuidadors, la uniformitat en el tracte que no té en compte les persones diferents que continuen sent, el sentiment d’abandonament, la pèrdua d’identitat dels residents, l’espera …..

La soledat ens la dibuixa perfectament l’Imma (interpretada per Imma Colomer), una dona que viu sola i que només té contacte amb el món exterior quan pitja el botó d’assistència que ha de portar penjat al coll. Una dona que per sentir-se més acompanyada s’inventa una família que no té.

En paraules del director de la proposta …

Definiria la vellesa com una parada més de la vida, com un camí que forma part d’un recorregut més gran, una part d’un GR. No m’atreviria a dir-ne ni el principi ni el final de res. Amb MORIU-VOS esperem ensenyar una altra possibilitat de viure”. 

Una proposta concebuda per provocar la conversa entre generacions i que ha optat per una posada en escena on el moviment i la paraula són els protagonistes perquè tal com diuen “quan el cos encara es viu, es pot explicar millor la paraula”. La música de Pepino Pascual i l’espai sonor de Marc Jodar, es converteixen en protagonistes en alguns moments de l’obra.

Una proposta que ens obliga a qüestionar si les residències són la solució, si són les que haurien de ser o si tan sols són cementiris de gent que encara és viva i que l’únic que han fet és envellir. Ens obliga a qüestionar si és lícit deixar que persones que estan soles hagin de viure soles i aïllades de la societat que les envolta.

© 2022 Marta Garcia Cardellach

MORIU-VOS, vol arribar a ser una denúncia sobre la marginació de les persones velles i la fallida del sistema del benestar que no les té en compte. Aquesta intenció al nostre entendre, no l’aconsegueixen resoldre-la teatralment amb eficàcia. Quan en una proposta teatral de tan sols 80 minuts, t’adones que has mirat el rellotge diverses vegades, alguna cosa no acaba de funcionar. 

El tractament social de les persones velles és un tema on caldria posar el focus. Quasi tots estem “condemnats” a arribar-hi, i si bé és cert que la proposta ens porta a reflexionar i fins i tot ens pot angoixar (de fet nosaltres ja estem en aquest grup d’edat), i ens ha fet recordar moments viscuts amb persones properes.

Malauradament MORIU-VOS, no ens ha acabat de convèncer. Així i tot, la part que més ens ha convençut ha estat la més teatral, amb els monòlegs d’Imma Colomer i Oriol Genís.

Creiem que el fet de donar més pes al moviment que a la paraula, ha provocat en alguns moments escenes, al nostre entendre, excessivament llargues. Ens agrada la dansa, però curiosament hem de reconèixer que en general els espectacles en els quals intervé la reconeguda coreògrafa i ballarina Sol Picó, no ens acaben d’atrapar massa.

Però com sempre, és tan sols una opinió que podeu contrastar si l’aneu a veure a la Sala Petita del TNC on està programada fins a l’11 de desembre.

En finalitzar la representació ha tingut lloc un col·loqui moderat per Carme Tierz, amb la presència de Carla Tovias (Ajudant de direcció i coreografia), Montse Colomé, Imma Colomer, Oriol Genis i Erol Lleri.

Un col·loqui on ens han explicat l’origen de la proposta i la manera en què s’ha dut a terme.

Leave a Reply