Ahir diumenge vam fer cap a LaBeckett per tal de veure la peça TOCAR MARE de Marta Barceló (Palma, 1973) estrenada a Temporada Alta i que va sorgir del text guanyador del Torneig de Dramatúrgia Catalana del 2016. Una peça que abans de la seva estrena a Girona s’ha representat a Grècia, Romania i Alemanya. 

La direcció és de Jordi Casanovas. Lluïsa Castell i Georgina Latre en són les protagonistes d’aquest muntatge, centrat en una atípica família, que formen una dona viuda sense fills i una jove sense pares.

L’obra de l’escriptora Marta Barceló, productora i actriu mallorquina, que fins diumenge dia 6 tenia al TNC l’obra “ZONA INUNDABLE“, ens parla de les relacions maternofilials i de la buidor emocional que pot provocar l’absència de la figura materna o la inexistència d’un fill.

El títol de TOCAR MARE correspon a una frase que en certs jocs infantils vol dir que has arribat a un lloc segur, que estàs salvat, que has trobat el refugi on estàs i et sents protegit.

L’Esperança (Lluïsa Castell) és una dona prejubilada sense família que cobra una pensió molt minsa. L’Empar (Georgina Latre) és la jove directora d’una productora audiovisual, sense família i que es guanya molt bé la vida. Les dues conformen una atípica família i ens narren una història de records compartits, vivències personals, pactes per escrit i canelons de peix.

En paraules de l’autora …

   “a mi sempre m’han interessat molt les famílies atípiques, aquelles que surten del patró predominant. Em fascinen les històries de personatges a qui, en moments vitals de solitud, la vida posa en contacte amb altres persones també soles, i creen un petit nucli familiar on troben un refugi per a la seva vulnerabilitat.”

Una proposta amb tocs d’humor, que ens parla dels vincles que es poden establir entre les persones, de les respostes que es poden esperar en les relacions materno-filials, de les conseqüències emocionals que pot provocar l’abandonament o la solitud, de l’adopció, dels records d’infantesa o del mercantilisme que condueix algunes relacions.

Una obra que avança amb salts temporals i que ens acosta a poc a poc a l’origen de la relació entre mare i filla. Una gran interpretació de Lluïsa Castell que ens ha aconseguit emocionar i fer creïble el seu personatge. Bona interpretació, però no tan creïble, la de Georgina Latre, segurament pel personatge que li correspon interpretar, que en algun moment, especialment cap al final de la representació, a causa del text, pren un caire exageradament inversemblant.

Una escenografia molt sòbria de José Novoa, a la que acompanya una excel·lent il·luminació de David Bofarull, amb tres cortines metàl·liques que actuen de parets o portes, un parell de mobles i un parell de cadires, ens fan posar el focus d’atenció en el text i en les interpretacions.

La banda sonora és de la cantautora catalana Anna Roig amb la cançó final “una abraçada de mare“.

Una proposta que es podrà veure fins al dia 4 de desembre a la Sala de Baix de LaBeckett i que s’emmarca en el cicle protagonista d’aquesta temporada: La família (o la família?).