I el mateix divendres dia 4 d’una manera totalment improvisada, vam decidir quedar-nos a veure, en el mateix Teatre Gaudí, la proposta de la Barni Teatre, OJOS VERDES, que ja havíem vist a la Seca-Espai Brossa en 2013. I com ens va passar aleshores ens ha tornat a entusiasmar.

La Barni Teatre es va crear el setembre de 2006 de la mà de Marc Sambola (compositor i director musical), Marc Vilavella (director, actor i cantant) i Gracia Fernandez (actriu i cantant) un cop estrenat el seu primer espectacle, “OJOS VERDES. MIGUEL MOLINA IN MEMORIAM” a l’Institut del Teatre de Barcelona com a treball de final de carrera d’interpretació de Marc Vilavella.

OJOS VERDES es vehicula a través de la vida de Miguel Frías Molina (Málaga 1908- Buenos Aires 1993). Miguel de Molina, cantant espanyol de copla, perseguit per la seva condició sexual i que el 1942 es va exiliar a l’Argentina on va viure fins a la seva mort. Aquest espectacle es va crear amb la clara intenció de recuperar una època de la història d’Espanya mitjançant les cançons que interpretava.  

OJOS VERDES és un viatge per la copla…, la fiesta gitana…, el cafetín árabe…, Lorca, el sentío…, el coraje…, el duende…, el quejío…, la guerra, la llibertat, la gana, els artistes, els exiliats, els rojos, els nacionals, la ràdio…

Miguel de Molina va sortir de la seva ciutat natal per guanyar-se la vida, va anar a Algesires on va treballar com a “noi dels encàrrecs” en el bordell de “Pepa la Limpia” i més tard es va traslladar a Sevilla on va fer de captador de turistes per anar als tablaos flamencs. Finalment, va pujar a l’escenari i es va convertir en Miguel de Molina popularitzant cançons com “El dia que nací yo”, “La bien paga” o “Ojos verdes”.  

Durant la guerra va ser cridat a files i va actuar per a les tropes republicanes, fet que el va assenyalar com a “rojo” durant la dictadura. Aquest fet i la seva homosexualitat va provocar l’assetjament i tortura que el van obligar finalment a marxar d’Espanya.

OJOS VERDES reivindica la cançó popular espanyola com una part de la nostra essència: és un tipus de música que injustament es relaciona amb el franquisme i que, per tant, tothom intenta esborrar de la memòria col·lectiva. No obstant això, la copla neix a la República i connecta directament amb les nostres arrels més pures, més populars i més autèntiques.

L’espectacle està protagonitzat per Marc Vilavella que interpreta magistralment a Miguel de Molina. Ell és també el dramaturg i director de la peça. La direcció musical és de Marc Sambola que actua i toca la guitarra. Albert Mora al piano, Gracia Fernández i Candela Díaz completen el repartiment. Tots ells canten i ballen. Han estat unes interpretacions magnífiques, engrescadores i d’una frescor realment admirable.

Una posada en escena dinàmica, amb la coreografia de Candela Díaz que aprofita totes les possibilitats que els ofereix la sala i que trenca en tot moment la quarta paret de manera que ens sentim integrats en la història. Utilitzen les titelles per relatar els moments més durs de la repressió que va patir l’artista.  

Molt destacable també el vestuari cedit per La Diminuta, el vestuari original de Paco Alonso (1934-2014) o el confeccionat per la Xarxa de dones cosidores de Barcelona i per Elisa Echegaray. 

El repertori interpretat ha estat : 

* El día que nací yo – * Corraleras de la moda – * ¿Solo…o con leche? – * Ojos verdes –   * Maldito sea el dinero – * Triana – * El gazpacho – * Mi pena – * Dime que me quieres –  * Compuesto y sin novia –  * Nana de Sevilla – * Anda jaleo – * ¡Ay, Carmela! – * Suspiros de España –  * El emigrante – * La bien pagá

Un espectacle brillant i d’una gran qualitat. Un gran musical sobre la vida personal i artística de Miguel de Molina que està relatada amb humor i passió. Un crit contra la intolerància i els prejudicis que limiten les llibertats de les persones, individualment o col·lectivament.

Molt contents d’haver tornat a viure aquest espectacle, que recomanem si o si i que està programat fins al 13 de novembre.