Ahir divendres 4 de novembre vam anar de “repesca” al Teatre Gaudí, ja que es tornava a representar de nou, la proposta OKUPES PARTICULARS, que ja s’havia pogut veure al juliol i a l’agost d’enguany a la Sala Petita d’aquest teatre. Un text de Toni Cabré dirigit per Lluïsa Mallol amb l’ajudantia de Jesús Fernández.
Aquest text, premi de teatre Ciutat d’Alzira 2018, explica la història de dos personatges, Ell (Jaume García Arija) i Ella (Maria Ten) que han de compartir un petit apartament que han ocupat per raons ben diferents.
Dos personatges desconeguts tancats en un espai reduït on es veuen “obligats” a conviure. Ella ha deixat la parella i la casa d’okupes on vivien i s’ha instal·lat en aquest pis deshabitat. Ell fuig d’una situació familiar conflictiva i vol amagar-se temporalment, s’ha quedat sense feina i s’instal·la en el pis de la seva mare, que ara està en una residència, i que troba okupat.
Despleguen diverses estratègies per compartir el mateix sostre. Intenten oblidar el passat, fer-se lloc en el present i no atabalar-se gaire pel futur. Però no els resulta senzill.
Dues persones ferides, que es veuen obligades a compartir espai i que de mica en mica es van obrint i mostrant a l’altra la seva veritable realitat que conscientment amaguen. Diàlegs punyents que estableixen entre els dos un joc de rèpliques i equívocs. Un text que amaga moltes sorpreses amb petits girs argumentals i tocs d’humor magníficament dirigit per Lluïsa Mallol.
Una escenografia molt senzilla, acull les bones interpretacions d’ambdós actors, convincents i plenes d’expressivitat i que donen l’equilibri just que requereix el personatge. Jaume García Arija es transforma en una persona violenta quan sent trontollar la seva aparent tranquil·litat, en tant que Maria Ten deixa aflorar la dona tímida i atemorida que s’amaga sota una màscara d’aparent seguretat. Tots dos tenen una característica comuna, la por a quedar-se sols.
Una proposta que ens vol portar a fer una reflexió sobre l’okupa particular que cada persona porta dins seu, aquell altre jo que amaguem. que sovint envaeix la vida de les altres persones quan el deixem sortir. Aquell altre jo que ens fa ser com som, que no s’adequa als paràmetres que la societat ens imposa, o a la imatge que volem donar de nosaltres mateixos, i que per aquest motiu, amaguem i intentem ignorar fins que d’una manera o altra acaba sortint a la llum.
Segons diu l’autor…
“en aquest món totes les persones som okupes. Sí. D’alguna manera sempre ocupem espais de les altres. Envaïm la vida d’altres persones; i elles envaeixen la nostra. És un conflicte permanent, compartit, del que ningú no se n’escapa.”
Una obra que ens fa veure la dificultat que tenim, en general les persones, de compartir sentiments encara que compartim l’espai vital.
Una proposta que ens ha agradat força i que si no l’heu vist, la recomanem, està programada fins al dia 4 de desembre.