Ahir dijous 3 de novembre al matí, vam estar convidats a la Sala Tallers del TNC, per veure INTEMPÈRIE, una proposta fruit de la col·laboració entre Jordi Pérez Solé director, dramaturg i professor de batxillerat escènic i Clara Matas Vidal, productora, gestora i artista.

Un espectacle sobre la incertesa, la vulnerabilitat, la precarietat i la salut mental en què viuen els joves, que es va gestar durant la participació d’ambdós a “Teen Ambassadors Across Europe“, un projecte europeu que treballa la implicació del públic adolescent.

Aquest espectacle “Intempérie. EYE 2030 (Catalunya)” va ser presentat a la Mostra d’Igualada com a projecte seleccionat pel Programa de Suport a la Producció i Exhibició de Mostra Igualada. 

L’obra està protagonitzada per set joves intèrprets de diferents procedències, competències, sensibilitats artístiques i experiències vitals: Rita Baliarda, Óscar Bujía, Laura de Frutos, Jana Lafuente, Ares Llucià, Berta Rabascall i Mireia Ruíz.

INTEMPÈRIE és un espectacle multiformat que parteix del viatge real que van fer set joves al Parlament Europeu d’Estrasburg, on van tenir l’oportunitat d’escenificar un altre futur possible davant dels líders polítics responsables de l’Agenda 2030.

A les seves mans, l’oportunitat de canviar les regles d’un món abocat a la deriva d’una emergència global sense retorn. Per on començar? El compte enrere està activat.

Intempèrie és una obra emancipadora que qüestiona si l’Agenda 2030 de la Unió Europea representa una esperança o és una farsa.

Les reflexions sorgides del treball de dos anys en el programa “Teen Ambassadors Across Europe”, les experiències i recorreguts vitals dels joves intèrprets i la veu de col·lectius de joves, han aconseguit com a resultat donar forma a l’espectacle que hem vist a la sala.

Un espectacle dirigit fonamentalment al públic adolescent, de fet les sessions matinals estan programades únicament per escoles i instituts, però que també resulta interessant per al públic adult. 

La dramatúrgia de la peça és d’Aleix Aguilà, autor del text,  i de Jordi Pérez Solé que la dirigeix. 

Una proposta que ens ha agradat veure, amb moments d’impacte, especialment els coreografiats i d’altres molt més lleugers que ens han semblat força inconnexos, amb música original de Tomás Peire i audiovisuals d‘Ivan Chamorro.

Uns joves que utilitzen l’espai escènic i el teatre com a eina reivindicativa i denuncien la pressió que pateixen en estar absolutament pendents de les xarxes socials i les eines digitals.

Uns joves que formen part d’una generació cridada a rebel·lar-se contra el capitalisme i que al mateix temps estan atrapats pel sistema capitalista. Uns joves inconformistes que creuen que tenen la capacitat de canviar el món. 

Però sobretot, uns joves que sovint mostren la seva incapacitat de trobar el camí que busquen desesperadament.

En acabar la representació ha tingut lloc una activitat amb els joves adolescents que omplien la platea. Els han fet participar perquè cridessin “de què estan farts”. Curiosament, un d’ells ha cridat “Estic fart de tot”, deixant palès que no sap exactament de què està realment fart. Altres estaven farts d’anar a l’escola, d’estudiar i treure males notes, del feixisme o inclús un d’ells, curiosament del comunisme.

Amb aquestes queixes des de les butaques i ja sobre l’escenari amb l’ajuda de dues de les intèrprets van assajar i representar una petita escenificació coreografiada.

Fins al 13 de novembre es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).