Ahir divendres 28 d’octubre, vam fer cap a l’Aquitània Teatre per veure el nou musical de la companyia “Generació de merda”, EL POLIAMOR ÉS AIXÍ (de complicat), amb text i direcció de Xavi Morató i amb la música i direcció musical de Gerard Sesé.

Una comèdia musical de petit format, que ens presenten quatre anys després del seu espectacle “EL FUTBOL ÉS AIXÍ (de gai)“, que vam poder veure al Teatre Gaudí l’agost del 2018. Nosaltres vam conèixer la companyia amb l’obra “GENERACIÓ DE MERDA” que havien estrenat al Teatre Gaudí en 2014 i que nosaltres vam “repescar” al Teatre Poliorama en 2016.

La Companyia “Generació de merda”, va ser creada per Xavi Morató, dramaturg i director d’escena, i per Gerard Sesé compositor i director musical i un dels seus principis declarats és que …

… “Fem musicals per la gent que odia els musicals”.

L’obra fusiona sàtira i humor i gira al voltant del concepte del poliamor, embolcallant amb ell diversos temes, com la por a la solitud que pot derivar-se en trencar una relació, la tirania i els enganys de les xarxes socials, el repartiment de les tasques domèstiques, el fals suport a les anomenades reivindicacions feministes, l’autoimposada necessitat de compartir aficions o de crear-les, o els dubtes que pot generar “obrir una relació”.

Una parella formada per la Mireia (Anna Herebia) i el Roger (Marc Pociello) viuen junts des de fa més de set anys. No estan malament, però ella se sent insatisfeta amb la vida que porten i no vol trencar la relació. Intenta trobar una solució i proposa incorporar una altra persona a la parella. L’Eliseu (Gerard Sesé) entra a formar part de la relació que es converteix en un trio.

Els dos homes entren en competència i veurem com van passant els mesos i com es va establint aquesta convivència a tres. Sant Valentí, el dia de la Dona, Sant Jordi, la segona Pasqua, Sant Joan, ….. però la relació continua sent insatisfactòria i decideixen tornar a obrir la relació incorporant un quart membre.

Inicien una desesperada cerca a través de Tinder, per tal de trobar la persona que els pugui satisfer a tots tres … finalment, la troben més a pop de què pensaven i la pianista (Berta Peñalver), que enyora malaltissament al seu ex, passa a viure amb ells.

Una peça fresca i divertida, amb pinzellades d’humor que ens ha satisfet força. Sabíem abans de trepitjar el teatre, que aquest tipus de comèdia “volgudament exagerada”, no és el tipus de teatre que més ens atrau, però per contra ens agraden molt els Musicals i aquesta companyia en sap fer-ho de collons. A més a més, es tracta d’un Musical de creació pròpia, amb música en directe i en Català

Les interpretacions són molt acurades i tenen el punt just “d’histrionisme”. Una obra que ens posa davant dels ulls situacions que hem pogut viure quan, en determinats moments de la vida, et sembla que el que tens no és prou bo i que podries aspirar a canviar les coses per trobar allò que penses que et falta.

Com indicava Xavi Morató …

… “no fa falta creure en el poliamor o participar en una relació oberta per a comprendre totes i cadascuna de les situacions que viuen els protagonistes de l’obra….. ens costa fugir de relacions encara que estiguin trencades. Tenim un pànic atroç al que ocorrerà després i anem buscant solucions i posant pegats …”

Un musical amb dotze cançons originals inèdites:

1. No em puc queixar – 2. Hem de parlar – 3. Soc un aliat – 4. Plans – 5.  Tinder – 6. Necessites cites – 7.  Ets el meu ex – 8.   Ara ens toca fer un trio – 9. Som els teus pares – 10. Critiquem a qui no hi és – 11. Feliços a Instagram – 12. Tinder (bonus track)

Cal valorar molt positivament la música en directe i les veus dels quatre intèrprets, amb disseny de so de Marc Urrutia, coreografia d’Anna Rosell, i la il·luminació de Daniel Gener.  

Un musical de petit format, divertit, per passar una bona estona, que es podrà veure a l’Aquitània Teatre fins al 13 de novembre.