Aquest matí de diumenge 16 d’octubre, a l’Auditori, hem gaudit del nostre segon concert d’aquesta temporada, com de costum amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (l’OBC), dirigida pel seu titular Ludovic Morlot, amb un programa que reflexiona sobre la mort, integrat per les següents peces:
- JOSÉ RIO-PAREJA (Barcelona 1973) – LOS INCENSARIOS (2018) – (🐌🐌🐌+🐚)
Es tracta de la primera audició d’aquesta peça, un encàrrec de l’Orquestra i Cor Nacionals d’Espanya al compositor barceloní José Río-Pareja on partint d’un material melòdic de saetas antigues crea “un recorregut sonor nocturn”. Aquesta obra va ser estrenada a l’Auditori Nacional de Madrid per l’orquestra Nacional d’Espanya dirigida per David Afkham.
Segons llegim en el programa de mà aquesta peça reflecteix la inquietud estètica del compositor i representa una mirada cap enrere, al record musical de la seva infantesa marcat per la música vocal dels encensers de Loja (Granada) durant la Setmana Santa.
Teníem una certa “por” en ser una obra desconeguda i també una primera audició, però per sort ha estat una peça que ens ha fet vibrar i ens ha agradat força.
2. GUSTAV MAHLER (República Txeca 1860-Viena 1911) – KINDERTOTENLIEDER (1901-1904) – (🐌🐌🐌🐌)
En 1833 Friedrich Rückert (1788-1866) va escriure 428 poemes dedicats a dos dels seus fills, de 3 i 5 anys, morts a causa de febres escarlatines. Gustav Mahler va compondre sobre cinc d’ells el cicle de lieder amb acompanyament simfònic anomenat KINDERTOTENLIEDER o Cançons a la mort dels infants. Es dona la coincidència que quatre anys després de compondre-ho va morir la filla petita de Mahler amb 4 anys, també d’escarlatina.
I. Nun will die Sonn’ so hell aufgeh’n. Langsam un schwermütig; nicht schleppend (Ara el sol sortirà radiant)
II. Nun seh’ ich wohl, warum so dunkle Flammen. Ruhig, nicht schleppend (Ara entenc perquè tan fosques flames)
III. Wenn dein Mütterlein. Schwer, dumpf (Quan la teva mare ..)
IV. Oft denk’ ich, sie sind nur ausgegangen! Ruhig bewegt, ohne zu eilen (Sovint penso que només han sortit)
V. In diesem Wetter. Mit ruhelos shcmerzvollem Ausdruck (Amb aquest temps !)
L’obra per a una solista vocal ha estat magníficament interpretada per la mezzosoprano Dame Sarah Connolly (Durham, Regne Unit, 1963) que debuta amb l’OBC.
Sota la senzillesa formal de les cinc cançons s’amaguen textures que mantenen una relació dialèctica amb el text. Els contrastos entre els modes major i menor regulen una modulació emocional en què la sinistralitat s’esmuny sota la bellesa de la innocència infantil. La música descobreix el dolor després del somriure del llenguatge.
Mahler aconsegueix barrejar alegria i angoixa, infantesa i mort.
Els Lieder no és ni de lluny un tipus de composició musical que ens agradi massa, però hem de reconèixer que avui hem gaudit molt escoltant la preciosa música de Mahler i la grandíssima veu de Dame Sarah Connolly.
3. ANTONÍN DVORÁK (República Txeca 1841 – Praga 1904)- POLEMICE, OP. 108 (La bruixa del migdia)-(1896) – (🐌🐌🐌🐌)
Una primera audició, d’aquesta peça creada a partir d’un conte popular on una mare renya el seu fill advertint-lo que una bruixa vindrà al migdia i se l’endurà. La faula es transforma en realitat i en aparèixer la bruixa, la mare asfixia involuntàriament al fill pensant que el protegia.
Un petit poema simfònic d’una gran bellesa que ens ha emocionat i captivat.
4. SERGUEI RAKHMÀNINOV (Semyonovo, Rùssia 1873 – Beverly Hills 1943) – DIE TOTENINSEL, OP. 29 (L’illa dels morts)-(1909)
I per finalitzar el concert, una altra primera audició d’una obra composta a partir d’una sèrie de pintures del pintor simbolista Arnold Böcklin (Basilea 1827 – Fiesole 1901) on apareix Caront, el barquer que trasllada les ànimes en el seu viatge final.
Una peça d’una música d’intensa força simbòlica i narrativa amb moments d’una gran sensibilitat.
Ha estat un concert que ha interpretat magistralment l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) dirigida pel seu titular.