Ahir divendres 14, la Sala Petita del TNC vam viure una autèntica inundació emocional amb la proposta de Marta Barceló, ZONA INUNDABLE, basada en fets reals.

Amb direcció de Marta Gil, és una coproducció del Teatre Nacional de Catalunya amb el Teatre Principal de Palma i compta amb mig repartiment català i mig repartiment mallorquí: Isabelle Bres, Marc Garcia Coté, Marc Joy, Pepa López, Vanessa Segura i Àlvar Triay.

Al poble de Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca), anomenat Sant Llis en aquesta obra, una riuada ocorreguda el 9 d’octubre del 2018 va provocar una de les tragèdies climatològiques més esfereïdores que recordem. El poble va quedar totalment anegat, van perdre la vida onze persones i la majoria d’habitatges i comerços van quedar totalment malmesos. A més es van inundar els arxius dels Jutjats de Pau amb la consegüent pèrdua de bona part de la memòria documental del poble.

Marta Barceló (Palma, 1973) enfoca la proposta fent que un grup d’arxivers voluntaris, desplaçats a la població per col·laborar en la recuperació documental de l’Arxiu Municipal, ens descobreixin el que va passar en aquelles hores on la vida de tot un poble va canviar dràsticament.

No es tracta d’una obra de teatre documental, es tracta d’una proposta que vol incidir en la importància de la preservació de la memòria, individual i col·lectiva. Una història de quatre persones que pateixen “la torrentada”, la relació entre ells, els seus drames personals i la forma en què cadascú d’ells s’enfronta a la devastadora força de l’aigua i a la tragèdia que comporta.

S’estableix un difícil joc metateatral, que enllaça la narració en tercera persona amb la interpretació, de manera que els actors passen de ser narradors de les vivències del seu personatge a interpretar-ho.

Els personatges són el Manu (Àlvar Triay) un picapedrer que ha dipositat totes les seves esperances d’èxit en una furgoneta anomenada “Fortuna”, l’Olívia (Vanessa Segura) una mare soltera propietària d’una perruqueria i que lluita per entendre el seu fill adolescent, en Toni (Marc Joy) que ha descobert la seva sexualitat en enamorar-se d’un jove del poble, en Nick, jove que morirà en la torrentada i que, tot i ser absent a escena, lliga bona part de l’obra. I finalment la Magdalena (Pepa López) una dona que viu sola tancada en el record de la seva filla morta.

Quan la força de la natura els engoleix, descobreixen el que realment els importa i els empeny a lluitar per sobreviure. Quatre persones que podem trobar en qualsevol lloc, que lluiten per viure i conviure amb les seves realitats.

Isabell Bres i Marc García Coté alternen diferents papers, arxivers, locutors de ràdio o televisió, geòloga, metge, …. i ens mostren la faceta més “funcionarial” de tot plegat.

fotografíes de David Ruano

Una proposta que no obvia l’onada de solidaritat que es va generar per ajudar en les tasques de reconstrucció del poble i en la recuperació de l’arxiu documental, i al mateix temps no obvia la crítica als poders polítics amb declaracions i promeses d’ajudes que van trigar més d’un any en arribar i als poders municipals que permeten la urbanització d’espais declarats com a zones inundables, ocupant llocs on la natura té molt a dir. També qüestionen veladament on haurien d’estar els límits en les tasques informatives dels mitjans de comunicació per trobar la difícil línia que separa la notícia de la morbositat.

Una proposta que ens ha atrapat des del minut zero, amb una magnífica i espectacular escenografia que es va transformant, responsabilitat de Joana Martí, que també signa el vestuari, i molt ben sostinguda per la il·luminació de Sylvia Kuchinow, l’espai sonor de Nacho López i el vídeo de Joan Rodón.

Realment esplèndida la direcció de Marta Gil i les interpretacions de tots els actors, que executen un treball actoral coral que ens ha trasbalsat i emocionat. Tots ells estan a escena en tot moment i fan un treball insuperable, però a nosaltres ens ha captivat especialment la interpretació del jove Marc Joy, en un paper que és un preciós regal, i que ha sabut aprofitar.

Cal destacar també la preciosíssima posada en escena, on el moviment de Davo Marín ens immergeix de ple en la duresa que representa la torrentada, amb la visió de les cadenes humanes per rescatar a les persones que l’aigua s’endú, a la lluita aferrissada per trobar algun lloc on agafar-se, a la destrucció de tot el que fins a aquell moment semblava segur, al descontrol, a la desesperació, a la por…..

En uns moments l’ordre i la blancor de l’escenari es transforma en desordre i fang. S’ha desfermat la natura. S’ha imposat el caos.

En acabar la representació ha tingut lloc el col·loqui moderat per la periodista cultural Carme Tierz i on han participat la directora i els actors del muntatge. 

Aquesta magnífica proposta estarà en cartell fins al 6 de novembre.

Per nosaltres, sense cap mena de dubte, es tracta d’un dels imperdibles d’aquesta temporada.