Dimecres 12 d’octubre, vam iniciar la nostra temporada al Teatre Lliure, a la Sala Fabià Puigserver amb la proposta SUN & SEA. Una peça creada per tres artistes lituans, Vaiva Grainyté autora de les lletres, Lina Lapelyté autora de la música i de la direcció musical i Rugilė Barzdžiukaitė directora de l’espectacle.

Desenvolupada com una micro-òpera el 2016, la peça va evolucionar, fins a ser seleccionada per representar Lituània en la versió anglesa i performativa a la Biennal d’Art de Venècia de 2019 on va guanyar el Lleó d’Or. Des de llavors, ha girat per més d’una vintena de ciutats europees i nord-americanes.

Aquestes representacions al Teatre Lliure són les úniques que s’oferiran en territori espanyol.

Trenta tones de sorra cobreixen els 218 m² de la Sala Fabià Puigserver recreant una platja i un grup de més de vint artistes, cantants i/o intèrprets, vestits de bany, reflexionen sobre els efectes del canvi climàtic mentre canten òpera. 

Complicat a priori, ja que la funció s’ofereix en sessió continua des de les 18 hores i cada funció té una durada aproximada de 50 minuts. Malauradament, el públic anem entrant cada 30 minuts i no sabem en quin punt de la representació estem en aquell precís moment; això dificulta i molt el seguiment de la proposta, pel fet que encara que els papers que faciliten a l’entrada ofereixen el text en català, és gairebé impossible enllaçar les cançons en anglès, amb la traducció oferida. 

No hauria estat una bona idea posar almenys un parell de pantalles en llocs destacats, amb els textos traduïts a manera de subtítols???

Observant al públic amb què vàrem coincidir durant la representació, la majoria d’ells, no seguien en absolut l’argument de què s’estava explicant en el fossar ple de sorra de platja. Simplement, es dedicaven a mirar el poc moviment escènic i l’espectacularitat de la proposta.

Felicitem la direcció del Teatre Lliure, per arriscar-se i portar una producció que en pocs llocs es podrà veure, una producció que comporta una infraestructura bestial i un pressupost que intuïm és força alt, però, per altra banda, creiem que és ben trist que per culpa d’uns tristos subtítols inexistents, es malmeti bona part del valor que pot aportar l’espectacle, en no aconseguir fer arribar als espectadors els seus missatges.

Les cançons parlen de la crema solar per evitar les cremades d’un sol cada vegada més fort, dels efectes de les situacions meteorològiques no previstes, de l’avorriment quotidià, dels ofegaments en el mar, del turisme d’elit, de l’addicció a la feina, dels cops de calor, dels efectes de l’escalfament global en els mars i oceans… un seguit de cançons que parlen de les preocupacions individuals o col·lectives que està generant el canvi climàtic.

Un toc d’atenció cap al nostre comportament global, el món que coneixem s’acaba, la temperatura del planeta puja, els glacials es desfan, erupcionen els volcans, desapareixen espècies animals, els plàstics ho envaeixen tot i les selves minvem … però continuem anant a la platja com si res no passés, com si ens importes poc la contaminació de l’aigua del mar, la de la mateixa sorra o la fortor dels rajos solars que provoquen els càncers de pell.

“La platja és el lloc on s’exposa la fragilitat dels cossos”, explica la directora de l’espectacle: “La platja és un lloc per divertir-se, però també és una potencial zona de riscos”. Per a la música i compositora Vaiva Grainytė, en canvi, és un lloc des d’on “reflectir la societat i on poden trobar-se diferents generacions, cossos, identitats culturals, de gènere i maneres de pensar”.

La peça compta amb figurants voluntaris del públic (màxim 6 per funció) que conviuen en el mateix espai amb els artistes seguint uns codis de vestuari i comportament.  

Evidentment, es tracta d’una proposta diferent i singular, que atrapa justament per la seva peculiar i trencadora posada en escena. 

Una instal·lació artística-òpera-performance teatral que ens ha sorprès. Malgrat tot la valorem per sota del que seria desitjable, per culpa de què no han estat capaços de fer arribar com cal els missatges que proposa als espectadors.

Es podrà veure fins al 23 d’octubre amb set franges horàries cada dia.