El Teatre Gaudí ha programat aquesta temporada un Cicle de Teatre de les illes amb quatre propostes d’autoria balear. Dissabte dia 8 vam poder veure L’SCHMÜRZ de la companyia Estudi Zero Teatre, de Mallorca. La dramatúrgia i direcció de Pere M.Mestre basada en el text de Boris Vian. 

Estudi Zero Teatre, és una companyia de teatre professional creada l’any 1985 que es dedica a la producció i exhibició d’espectacles, a la gestió en propietat del Teatre Sans al cor de Palma de Mallorca, i a la docència a l’eScola d’Arts escèNiqueS que enguany compleix 30 anys.

L’SCHMÜRZ és una peça creada en 2020 com un particular homenatge a Boris Vian en el centenari del seu naixement. 

Boris Vian (Ville-d’Avray, 1920 – París, 1959), autor de la peça teatral “LES BÂTISSEURS D’EMPIRE OU LE SCHMÜRZ“ era un bohemi inconformista, que va generar controvèrsia anant contra corrent. Una persona incompresa a la seva època i recuperat avui en dia com a portador d’una lucidesa i un lirisme poc convencionals. Aquesta obra va ser escrita l’any 1957 en plena guerra d’Algèria i el que pretenia era qüestionar el comportament de la societat francesa, suposadament pacífica.

 

La proposta ens presenta una família que a poc a poc és expulsada de casa seva per un soroll estrany i misteriós. Ells són Lion, el pare (Pere Mestre), Anna, la mare (Lourdes Erroz), Zénobie, la filla (Laura Dalmau), Cruche, la minyona (Pepa Ramon) i el Sr. Garet, el veí (Dominic Hull).

El soroll podria identificar-se amb els efectes d’una guerra o a desordres socials als carrers. La família i el veí viuen en una torre d’apartaments i cada cop que senten el soroll que puja per les escales, abandonen casa seva i s’instal·len una planta més amunt, cada cop deixen enrere part de les seves pertinences, cada cop l’espai que ocupen és més petit.

I cada vegada troben al Schmürz (Jaume Sastre), un personatge mut, que podria representar una víctima de la guerra, sobre el qual es desfoguen, l’apallissen, el laceren amb unes tisores, tan bon punt se senten avergonyits, enfadats, incòmodes o limitats pels altres. En definitiva, és l’expressió del que es reprimeix. Els personatges van desapareixent un rere l’altra i només l’Schmürz continua present.   

SCHMÜRZ és potser el personatge més cridaner i conegut de Boris Vian i sembla que el nom del personatge li va posar la seva dona, suïssa de parla alemanya, Ursula Kübler, en contraure la paraula “schmerz” que significa dolor.

Una proposta que podríem encabir en el teatre de l’absurd, encara que els diàlegs inconnexos i aparentment sense sentit deixen veure la fatalitat i l’angoixa.

Humor negre i crítica social amb un llenguatge contemporani visceral i escandalós, i políticament incorrecte.

Una peça que ens fa reflexionar sobre el nostre comportament envers les situacions a les quals ens hem d’enfrontar i com responem envers les persones que ens rodegen. Uns personatges que decideixen no analitzar el que passa i creen el seu Schmürz per contrarestar els moments de negativitat, per no enfrontar una realitat que els atrapa.

Malgrat que a l’inici hem patit un cert desconcert per no entendre tot el que veiem a escena, podem dir que a poc a poc hem començat a gaudir d’aquesta magnífica proposta, on la direcció, les interpretacions, l’escenografia de Dominic Full i Pepa Ramon, el vestuari i utillatge de Lourdes Erroz i la música original d’Oleg Zahiney, han estat magnífiques.

Cal que manifestem el nostre agraïment al Teatre Gaudí per donar-nos l’oportunitat de conèixer la feina d’aquesta companyia.

Malauradament, únicament s’ha pogut veure quatre dies a Barcelona, i ja no sou a temps de veure-la.