Ahir dilluns 3 d’octubre, vam fer cap al Gran Teatre del Liceu per poder veure l’òpera DON PASQUALE de Gaetano Donizetti, una de les obres més representatives de l’òpera bufa, amb la que el Liceu ha decidit començar la segona temporada del seu 175è aniversari.
El mestre Josep Pons la dirigeix i la producció ve de la mà de Damiano Michieletto, estrenada a l’Òpera de París el 2018.
Gaetano Donizetti (Lombardia 1797-Bergamo 1848) va escriure diversos títols còmics al llarg de la seva carrera, com “L’elisir d’amore” (1832) i “La fille du régiment” (1840).
DON PASQUALE, creada el 1843, amb llibre de Ruffini i d’ell mateix, és considerada com la seva última obra mestra abans de la seva decadència física i mental que van provocar, el 1846, l’ingrés en una clínica mental francesa.
Es tracta d’un “dramma buffo” en tres actes, que va ser estrenada al Théâtre Italien de París l’any 1843 i al Gran Teatre del Liceu el gener del 1848.
DON PASQUALE, ens presenta una història còmica d’un home decadent, ric, avar i vell que viu un autèntic malson. Don Pasquale (el baríton italià Alessandro Corbelli) ha decidit casar-se i buscar un hereu perquè està decebut amb el seu nebot Ernesto (el tenor basc Xabier Anduaga), que en comptes d’acceptar el matrimoni per interès que li ha proposat, s’estima més triar per amor, la jove Norina (la soprano catalana Serena Sáenz).
Don Pasquale demana al seu amic el Dottor Malatesta (el baríton polac Andrzej Filonczyk) que li busqui una dona, aquest considera ridícula la intenció del vell i li vol donar una lliçó. Farà passar Norina per la seva falsa germana Sofronia. Aquesta farà embogir Don Pasquale que demanarà el divorci i consentirà el matrimoni d’Ernesto amb Norina.
Podem dir que totes les veus han estat a l’altura, tret de la manca de projecció d’Alessandro Corbelli, malgrat dominar el seu rol en l’àmbit interpretatiu.
La soprano barcelonina Serena Sáenz ens ha meravellat amb la seva gran presència escènica i la seva prodigiosa veu.
Xabier Anduaga, és el que s’ha endut els més grans aplaudiments de la nit per la seva interpretació amb una veu que ens ha captivat. Potser li caldria millorar una mica el vessant actoral.
Andrzej Filonczyk ha estat també un bon Malatesta.
El baix David Cervera ha interpretat el rol del notari i Sonia Aguirre el rol “sense veu” de majordoma de Doń Pasquale.
La producció presenta una preciosa i atractiva escenografia de Paolo Fantin, que situa l’acció en un marc abstracte, on la casa de Don Pasquale és una estructura minimalista amb el sostre delimitat per fluorescents, on no hi ha parets i les portes semblen aixecades en el buit.
Les projeccions de vídeo, de la mà de Roland Horvath i la il·luminació d’Alessandro Carletti, aconsegueixen donar a la producció el punt de divertiment que l’òpera reclama. Caldria puntualitzar que les projeccions no es veuen del tot des del quart pis on nosaltres tenim les nostres localitats i entenem que no es poden veure en absolut des del cinquè pis.
Magnífic el Cor del Gran Teatre del Liceu dirigit per Pablo Assante i també l’orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu dirigida per Josep Pons.
Hem sortit del Teatre gairebé eufòrics i amb les piles carregades. Ha estat una gran nit d’òpera, que nosaltres hem gaudit de valent.
Un molt bon inici de temporada.