Tornem a l’Auditori i un any més ens hem abonat als concerts matinals de diumenge. Hem recuperat les localitats fixes de platea que teníem abans de la maleïda pandèmia, per la qual cosa sembla que la “normalitat” s’està imposant per fi.

Al Foyer hem pogut veure la instal·lació Phonos, de l’artista visual i sonor Marc Vilanova. Es tracta d’una escultura realitzada a partir d’altaveus reciclats que en lloc de produir so, realitzen moviments de freqüències infrasòniques, situades segons llegim, per sota del nostre rang audible. La peça treballa amb 26 targetes de so, 104 amplificadors i 208 altaveus desmembrats i fan de la instal·lació escultòrica un nou instrument musical.

L’Auditori de Barcelona ha inaugurat la temporada 2022-2023 amb un concert dirigit per Ludovic Morlot (Lió, França 1973) en el seu primer any com a director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. 

Una temporada, que tal com ens ha presentat Robert Brofau, director de l’Auditori, porta per títol “3r moviment: Mort o retorn” i que serà l’última parada de la trilogia a manera de cicle vital proposat per ell, i que va començar la temporada 2020-21 amb “1r moviment: La creació” i va seguir la temporada passada amb “2n moviment: Amor i odi”.

El concert inaugural estava integrat per dues peces, “Let me tell you” del compositor convidat Hans Abrahamsen i la “Simfonia núm. 4 en Sol major” de Gustav Mahler (Kalischt 1860- Viena 1911). Malauradament en el concert de diumenge 2 d’octubre no s’ha pogut interpretar la primera de les peces per malaltia sobtada de la soprano Audrey Luna.

La SIMFONIA N.4 en Sol Major per a soprano i orquestra (1892-1900, rev. 1901-1910) de Gustav Mahler, està integrada per quatre moviments:

1. Bedächtig, nicht eilen
2. In gemächlicher Bewegung. Ohne Hast
3. Ruhevoll (Poco adagio)
4. Sehr behaglich “Wir geniessen die himmlischen Freuden” text de “Des Knaben Wunderhorn”

El quart moviment de la Simfonia de Mahler ha comptat amb la soprano Carolyn Sampson (Bedford, Regne Unit 1974).

A la Quarta simfonia, Gustav Mahler fa un viratge creatiu i situa la riquesa tímbrica de l’orquestra al servei d’una visió lluminosa, nostàlgica i beatífica del cel, expressada per un infant. L’obra culmina a l’últim moviment amb un lied sobre un poema popular procedent de Des Knaben Wunderhorn (El corn màgic de la joventut) després d’un llarg tercer moviment de profunditat tràgica. Es tracta d’una peça simfònica d’espiritualitat íntima, incompresa a la seva època, que ens revela la imaginació inesgotable d’un compositor que va marcar la història d’aquest gènere.

Ha estat un concert vibrant d’una gran espiritualitat on la música semblava fluir de forma senzilla i on el primer moviment ens ha captivat. En el seu primer concert el nou director titular, Ludovic Morlot, ens ha donat boníssimes sensacions, ja que l’orquestra, al nostre entendre, ha sonat magníficament. Esperem que en els propers concerts aquestes sensacions es consolidin i es facin realitat dia a dia.

La soprano Carolyn Sampson, s’ha incorporat a escena d’una forma molt teatral; ha interpretat el lied d’una manera molt acurada i sensible, malgrat que ens hauria agradat que la seva veu hagués projectat una mica més de volum, especialment a l’inici de la peça.

Malgrat l’incident que no ha permès que poguessim escoltar la primera peça prevista, considerem que ha estat un bon inici de temporada, això si de curtíssima durada i on ens ha sorprès la gran quantitat de butaques buides.