Dijous 22 de setembre, vam fer cap a la Sala Àtrium per veure ISADORA A L’ARMARI de Marc Rosich, una proposta que ja s’hi havia representat al teatre Akadèmia durant el Grec d’enguany. Una coproducció de la companyia La Incògnita i el Grec Festival de Barcelona 2022.

Marc Rosich signa la dramatúrgia i direcció d’aquesta peça “feta a mida” d’Oriol Guinart i Jordi Llordella, una comèdia amb rerefons negre sobre “les estratègies de supervivència que el nostre cap enginya per sobreviure”.

El protagonista de l’obra és un sastre, en Sebastià (Oriol Guinart),  que comparteix pis i taller amb el seu germà bessó, una persona autoritària que no li permet vestir-se de dona, fet que li ha agradat fer d’ençà que era ben petit. Ara ho fa quan no el veu ningú, i confecciona els vestits per a una clienta imaginària.

Durant el confinament derivat de la Covid, el germà, és hospitalitzat i ell aprofita per obrir la porta simbòlica que el fa transformar en la dona que sempre hauria volgut ser, la Isadora Duncan.

El veí del tercer ( Jordi Llordella), un actor sense feina a qui acaba de deixar la seva parella, es posarà a la pell del gran amor d’Isadora, en Sergei Iessenin. Per aquest veí serà una feina, i entre tots dos s’establirà una relació intensa i profundament humana. Lligats per alguna mena de contracte laboral el sastre avalua la capacitat del veí per convertir-se en Sergei. 

Dos homes que volen fugir de la seva realitat, aprofitant l’aïllament forçós a què estan sotmesos. En Sebastià, alliberat de la fèrria vigilància del seu germà es lliura a les seves ganes de ser la ballarina que sempre ha admirat i desitja aprofitar el moment que es creava a les vuit del vespre per oferir els seus balls des del balcó i recollir els aplaudiments del públic. El veí, que no té res a fer ni res a perdre, es lliura als desitjos del veí i es converteix en el seu fidel enamorat. Cada dia, el cant de la soprano del barri, dedicat al personal sanitari, destarota els seus desitjos.

ISADORA A L’ARMARI és una proposta que ens parla del transvestisme amb uns personatges marcats per la necessitat d’escapar del món en què viuen. Al mateix temps incorpora la situació laboral precària de la gent que s’hi dedica al teatre.

Marc Rosich s’endinsa amb aquesta peça en la lluita identitària de dos personatges en el marc d’un confinament que ha alterat les seves vides. Ens permet reflexionar sobre el fet que sovint la nostra identitat no coincideix amb la imatge que tenim de nosaltres mateixos i menys encara amb la imatge que els altres tenen de nosaltres. Tots tenim múltiples identitats que en molts casos són contradictòries.

Un gran joc actoral que ens permet gaudir d’un acurat text. Magnífica la posada en escena amb una escenografia i vestuari de Joana Martí que ens presenta un enorme armari de dos pisos plens dels vestits de dona que en Sebastià ha cosit al llarg de la seva vida. Excel·lents també la il·luminació de Mattia Russo i l’espai sonor de Ramon Creus Guiu (Milu). La banda sonora de l’obra inclou poemes musicats en llengua russa del poeta Sergei Iessenin.

Oriol Guinart és un “Sebastià/Isadora” totalment captivador, dota al seu paper d’una tendresa aclaparadora.

Jordi Llordella, molt convincent en el seu paper del sorprès veí del tercer que inicia la seva relació amb en Sebastià facilitant-li la compra en el temps del confinament, i que acaba sotmès al paper que Isadora li atorga.

Una excel·lent proposta, que teniu l’oportunitat de veure fins al dia 9 d’octubre a la Sala Atrium.