– 005 (22/23) – Teatre – CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA – Teatre La Biblioteca (🐌🐌🐌🐌🐌) – 10/09/2022

Dissabte passat 10 de setembre, vam fer cap al Teatre La Biblioteca per veure CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA, que se’ns havia escapat a les temporades anteriors. Una proposta guanyadora de 3 Premis Max 2022 (millor disseny d’espai escènic, millor direcció d’escena i millor composició musical) i 8 Premis Butaca 2021 (millor muntatge, millor direcció, millor actriu de repartiment per Anna Sahun, millor escenografia, millor disseny de llums, millor vestuari, millor composició musical i millor espai sonor).

Guillem Albà i Joan Arqué dirigeixen la versió teatral del llibre d’Irene Solà. Una proposta amb dramatúrgia de Claudia Cedó i música de Judit Neddermann.

Com llegim al programa de mà, s’ha reinterpretat la novel·la traslladant a escena els llenguatges, els signes, les convencions i tot allò que han considerat necessari per captar L’Ànima, l’essència de l’obra d’Irene Solà.

Un text màgic en un espectacle on es conjuguen el gest, la paraula i la música en directe, amb una magnífica posada en escena

A Canto jo i la muntanya balla, prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona fronterera d’alta muntanya que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no li calen gaires adjectius. Una terra fèrtil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per a una certa redempció.

Claudia Cedó ha seleccionat els millors monòlegs del llibre i ha reforçat el fil argumental d’una novel·la on parlen els morts, les dones d’aigua, els llamps, les bruixes, els cabirols, els gossos i fins i tot els bolets. Una proposta que aconsegueix l’equilibri perfecte entre els humans, els animals i la natura i que ens permet descobrir les vides d’en Domènec, la Sió, la Mia, l’Hilari, en Jaume, la Neus … i la gossa.    

En aquesta ocasió, són Laura Aubert, Mia Esteve, Diego Lorca, Ireneu Tranis, Caterina Tuggors i Marina Tomàs a la guitarra, les que interpreten tots els papers humans i imaginaris amb una força i energia encomiables. Tots ells parlen, ballen, canten, toquen instruments i fan de titellaires amb una escenografia que ells mateixos transformen a cada moment i a un ritme que no decau en cap moment.

fotografia web laperla29

Totes les actuacions són sorprenents i magnífiques, però no podem deixar de destacar la de Diego Lorca, en l’escena de l’excursionista “pixapins” que va a la muntanya pirinenca, (en la que l’Imma i jo ens vàrem veure reflectits) i molt especialment la de Caterina Tuggors a l’escena on manipula el titella del gos, interpretant magníficament els seus pensaments, emocions, lladrucs i plors. 

La música composta per Judith Nederman acompanya en tot moment la narrativa i ens porta a viure intensament la poesia del text.

Hem de destacar especialment l’escenografia d’Alfred Casas i Laura Clos “Closca”, la il·luminació de Sylvia Kuchinow, el disseny de vestuari de Nídia Tusal i l’espai sonor de Joan Gorro.

Per altra banda, malauradament hem de fer constar que tot i la microfonació de tots els actors, la disposició de l’espai escènic a quatre bandes dificulta, en certs moments, la total comprensió del text.

La proposta teatral CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA és poesia portada a escena, una faula on es barreja la fantasia i la realitat, on els elements de la natura i els animals tenen veu, on es destaca l’enorme diferència de la vida a ciutat i la vida a muntanya on encara tenen presència, quasi física, les llegendes i els mites, i on les històries personals i el dolor són silenciats.

Una proposta, que si com nosaltres no havia pogut veure, es converteix en imperdible i que al magnífic espai del Teatre la Biblioteca es podrà veure fins al dia 2 d’octubre

Leave a Reply