– 004 (22/23) – Teatre – EL VIATGE DE PAULA –———- La Badabadoc (🐌🐌🐌🐌)

Ahir divendres 9 de setembre, vàrem fer cap a la renovada “La Badabadoc” que arrenca la temporada amb EL VIATGE DE PAULA, peça escrita i molt ben interpretada per Sara Fernández i dirigida per Alejandra Jimenez-Cascón.

Una peça unipersonal on una magnífica Sara Fernández interpreta diversos personatges i ens explica el viatge vital de la Paula en la seva relació amb el seu Trastorn de Conducta Alimentària (TCA), des dels antecedents i detonants, passant per la convivència i, finalment, la seva superació.

Aquest projecte va néixer amb tres objectius, el primer, donar visibilitat al trastorn alimentari per afartament, el menys conegut de tots, i que consisteix en episodis d’ingesta voraç, similars als de les persones amb bulímia però sense les conductes compensatòries (vòmits provocats, ingesta de laxants o diürètics,…). Amb el temps, la persona que pateix aquest trastorn presenta problemes d’obesitat.

El segon objectiu és mostrar que aquest trastorn no defineix la persona que el pateix, sinó que forma part de la seva forma d’enfrontar-se a les seves inseguretats.

I el tercer objectiu del projecte, el més personal, el de la mateixa experiència de la Sara, persona que ha patit aquest trastorn…

… i que hauria necessitat veure aquesta història exposada per entendre que ella mateixa no era culpable i per ajudar-la a fer les paus amb si mateixa en els moments menys fàcils de la seva vida.

El muntatge ens parla de la Paula, des del moment del seu naixement, ens parla de la seva infantesa marcada per la seva imaginació i curiositat infinita que xoca frontalment amb uns pares radicalment racionals i pragmàtics. Per protegir-se es tanca en si mateixa, viu aïllada en el món que es crea a la seva habitació amb la companyia de la Pepica, una “mare” comprensiva, un personatge que només ella veu i escolta.

La Paula ja és adulta i els seus pares fa temps que s’han separat, ella continua vivint amb la seva mare quan decideix que vol continuar sola, independent i lliure i es trasllada a viure a Irlanda. En aquest viatge deixa enrere la Pepica. Aquesta etapa d’autodeterminació desembocarà en un acte violent que la portarà a veure’s a si mateixa com un monstre.

Aquests haurien estat els desencadenants del seu trastorn alimentari, l’ansietat i el sentiment d’insuficiència vital que la porten a menjar per pal·liar les seves carències emocionals i afectives. El moment de menjar li aporta una sensació anestèsica que amaga totes les seves frustracions. En deixar de menjar apareix el sentiment de culpa, la vergonya i l’autorecriminació que la porta de nou a menjar. Un cercle infinit que no acaba mai. Cal demanar ajuda i, potser, fer tornar a la Pepica.

Aquest espectacle ens ajuda a entendre les causes que poden motivar l’aparició del trastorn alimentari per afartament i la lluita de la Paula per acceptar la seva singularitat, i, finalment, ser capaç de trobar el seu espai en una societat que ens vol “encaixar” en els seus estàndards físics i de comportament.

Un projecte que també aprofita per reivindicar la diversitat corporal als escenaris i a les pantalles de televisió o del cinema.

Un gran treball d’aquesta dramaturga i actriu que ens ha atrapat des de la primera escena, i magnífica la direcció i la posada en escena.

Uns senzills elements escenogràfics, de fet unes capses de cartó, un parell de maletes i una motxilla escolar, manipulats amb cura per la protagonista de la història i que es converteixen en safates de restaurant, amagatalls d’una nena, trencaclosques empresarial, i, encara més simbòlicament en els motlles socials on tots hauríem d’encaixar.

Hem viscut amb la Paula, en alguns moments fins i tot amb angoixa, el seu viatge vital, hem compartit els seus somnis, hem vist la seva força, la seva vulnerabilitat i la seva lluita per sortir d’un cercle que no la deixava trobar el seu lloc.

… i com de costum en aquest espai, gaudint de la interpretació a un pam de la intèrpret, i de la seva directa mirada als nostres ulls. Un aspecte difícil de trobar en sales amb més capacitat.