– 003 (22/23) – Teatre/Circ – VERMUTH ACROBATIC –— (🐌🐌🐌) – Antic Teatre – 08/09/2022

Ahir dijous dia 8 de setembre hem tornat a un dels nostres espais preferits, l’ANTIC TEATRE, per veure la proposta de la companyia CircOliva anomenada VERMUTH ACROBATIC.

Una proposta ideada per Gregorio Torchia sota la mirada dramatúrgica de Johnny Torres i amb la intervenció de Clemence Caillouel (clown/actriu), Ginés Belchí Gabarron (acrodancer), Mar Olivé Nieto (acròbata aèria) i Gregorio Torchia (equilibrista). Tècnics: Felipe Nardiello, Pablo Molina i técnica de so: Emilia Gutierrez Epstein-Lucha Emilia.

A Clemence Caillouel la vam veure per primera vegada a Laboratorio Teatro interpretant el solo de “La tragedia de Dalida”, a Ginés Belchí a la proposta “El lado oscuro de las flores” a la 4ª edició d’EP (Extended Performance) a la Central del Circ i a Gregorio Torchia al Festival Píndoles 2018 amb l’espectacle “Documento 17”. 

Nosaltres anàvem errats perquè pensàvem que era un espectacle de circ pur, però ens va sorprendre molt perquè es tracta d’una proposta multidisciplinària …. que barreja teatre, circ, dansa, humor i performance …. i qui sap què més coses. Un espectacle diferent de tot el que estem acostumats a veure en una sala de teatre i que segurament podríem veure a pocs llocs, perquè sembla fet a mida de l’Antic Teatre.

D’aquest espectacle, VERMUTH ACROBATIC, llegim a la pàgina web del teatre:

Circ-umstància, que el públic es posi còmode, tot està sota control. No hi ha res que pugui passar sense ser contemplat.
La poesia és un acte incomprensible que apareix i sorprèn.
La catarsi és anar plegats de la mà a cridar, ballar, expressar-se, embrutar-se, deixar de pensar.

CircOliva convida a què tots siguem partícips d’aquesta circumstància. 

Dos homes, dues dones i la resignació davant del destí.
La recerca entorn de la sensibilitat de l’ésser humà; com posar-lo al límit, deixar-lo viure en una corda de violí on una petita vibració pot emetre un so, molt afinat o molt desafinat. El so és la conseqüència d’un acte.

Hem de reconèixer que ha estat una proposta que ens ha impactat força i que som incapaços de classificar. Presentada com a circ contemporani creiem que és molt més que això. Una proposta que ens ha descol·locat moltíssim a l’inici, tant pel que veiem a escena com sobretot per l’ambient que es respirava a la sala.

Per sort a mesura que ha anat avançant la representació hem anat entenent el paper d’artistes, tècnics i fins i tot del “públic” i hem acabat gaudint força de tot plegat.

Poco res, podem explicar del que hem viscut sense fer espòiler, el que si podem dir és que aquest espectacle no et deixa indiferent i que es podrà veure tan sols avui i demà dia 10 a l’Antic Teatre.

Si voleu veure quelcom diferent del que esteu acostumats, no us la perdeu.

Deixa un comentari