Ahir dia 2 de setembre vam fer cap a l’Aquitània Teatre per assistir a l’estrena de SWING, la primera obra escrita per l’actor Màrius Hernández i dirigida per Jordi Andújar. És una producció de Buganvilia Creaciones Artístiques i Ideatik.
No es tracta pas d’un Musical; més aviat el podríem considerar com a Teatre de text, complementat amb interpretacions musicals. El que si és cert, és que la música és un element fonamental de la peça, i ha estat creada especialment per Nacho Luri i Pablo Mercader; les cançons traduïdes per Xavi Morato han estat interpretades en directe i sobre l’escenari per l’actriu-cantant Laia Alsina Riera i a la guitarra Mònica Samit.
Quatre actors que al llarg de la peça “ballen” o almenys ho intenten, a l’estil swing amb les coreografies creades especialment per Emi Garrote i Pep Espígol.
SWING, ens parla en clau de comèdia, de les relacions de parella d’un parell de matrimonis amics; d’una banda, la de la parella considerada com “ideal” que ja porta més de 20 anys de convivència, formada per l’Àlex (Màrius Hernández) i la Sara (Maria Pau Pigem) i, d’altra banda, la de la parella més jove i amb menys experiència, formada per l’Amanda (Gemma Deusedas) i en Bob (Oriol Casals).
L’Àlex i la Sara han decidit separar-se de comú acord i ho comuniquen als seus amics en un sopar d’aniversari. El que mai no s’haurien imaginat és que la seva determinació pogués afectar tant els seus millors amics. Segueixen una sèrie d’escenes no gaire creïbles, on anem descobrint a cada un dels protagonistes, els seus anhels, els seus neguits, les seves infidelitats i les seves frustracions.
Un text amanit de molts tòpics que ha fet riure en alguns moments a bona part de la platea. Malauradament, a nosaltres no ens ha captivat, possiblement pel to de comèdia emprat, en el que ens ha estat totalment impossible entrar i que ens ha deixat freds. Un text que parla d’uns temes tractats sovint i que ja ens deixa entreveure el mateix títol de la peça “SWING. Una història quasi original”.
Les interpretacions actorals ens han semblat correctes, malgrat que considerem que el text que han d’interpretar a vegades és força histriònic i poc creïble, especialment el paper que li ha tocat en sort a l’actriu Gemma Deusedas.
Pel que fa a l’escenografia d’Anna Tantull, ens ha semblat molt pobre i desafortunada pels elements escenogràfics utilitzats: el sofà que es converteix en llit, el banc que serveix per a un gimnàs o una comissaria, i sobretot el mateix pseudoescenari alçat on estan ubicades la cantant i la guitarrista, que voreja el patetisme. A vegades un escenari totalment buit resol molt millor els espais que volen representar.
Malgrat que esperàvem molt més d’aquesta proposta, valorem que la música sigui representada en directe sobre l’escenari, cosa que no acostuma a passar, inclús en projectes “musicals” de gran pressupost.
Una comèdia que a nosaltres no ens ha convençut gens, però que reconeixem ha estat força aplaudida pel públic assistent. Però com sempre, les opinions són subjectives i el fet que a nosaltres no ens hagi agradat, no vol dir en cap cas que la proposta no sigui correcte.
Possiblement, aquest tipus de Teatre en clau de comèdia “forçadament exagerada”, no és el tipus de Teatre que ens provoca emocions.
Aquesta proposta es podrà veure a l’Aquitània Teatre fins al 25 de setembre.