Divendres dia 3, al Teatre Lliure de Gràcia, hem confirmat el que ens temíem abans d’anar-hi. INTERNACIONAL no només no ens ha agradat gens, sinó que considerem que no és de rebut que un teatre públic, com és el Teatre Lliure, programi sense to ni so, propostes escèniques com aquesta; de fet ens hem sentit gairebé estafats.
Segons podem llegir a la web del teatre, la directora polonesa Anna Karasińska (Łódź, 1978) va debutar el 2015 amb Ewelina’s Crying, un espectacle metateatral carregat d’humor. De llavors ençà, la seva trajectòria ha estat fulgurant, tant en cinema com en teatre. Potser per aquest motiu, l’han programat a la Temporada 21/22 del Lliure, amb aquest espectacle poc convencional.
Creiem sincerament que hauria d’haver-hi un filtre molt més rigorós per seleccionar propostes, perquè veient en l’actualitat les sales mig buides, no creiem que sigui el camí per atraure públic al teatre; de fet pot arribar a provocar que persones no habituals a assistir a representacions i que per dissort hagin vist aquesta proposta, no tornin a trepitjar un teatre.
Tan poc convencional que hem estat incapaços de connectar amb res del que passava a l’escenari, un experiment escènic que parteix de la noció d’estrangeria i que sense cap mena d’argument palpable evoluciona cap a un final que tampoc hem entès i que ha deixat tota la sala muda quan s’han apagat els llums.
En paraules de la directora …
“… hem anat a una metareflexió sobre la visibilitat i la possibilitat d’interconnexió en una sala de teatre. El meu material principal per crear els meus espectacles és, simplement la presència humana”.
Quatre performers a escena, Amàlia Cillero, Magí Coma, María Moralo i Alba Tortras (no eren cinc??) que executen davant nostre un seguit d’escenes inconnexes, dues de les quals es repeteixen dues vegades canviant de rol els intèrprets, l’escena inicial del càsting i l’escena bèl·lica final. Encara hem tingut sort, ja que els primers dies les repeticions sembla que eren tres i ara han escurçat força el temps de durada.
Petits canvis que entenem que han de potenciar les ganes de l’espectador d’entendre el seu significat, però que el que aconsegueixen, almenys a nosaltres, és portar-nos al punt de l’avorriment.
Un espectacle totalment decebedor, de curta durada, que es fa llarg.
Creiem que es desaprofita el potencial dels actors i sembla més un taller de creació que una proposta teatral amb cara i ulls.
A causa de “l’èxit” de la proposta, el Teatre Lliure ha suspès la representació de la setmana vinent.
Al marge d’aquesta ressenya, hem de dir que aquesta temporada que ara finalitza, nosaltres vàrem comprar al Teatre Lliure un abonament “duo” de tan sols 5 espectacles… i ens ha costat mans i mànigues trobar espectacles atractius pels nostres gustos; dos espectacles internacionals que vàrem escollir, a més a més es van suspendre a mitja representació. Potser tenim mala sort o potser no sabem escollir com cal.
Divendres 10 de juny, el Teatre Lliure presenta la nova temporada 22/23.
Esperem, i tenim esperances que la direcció faci un gir de 180 graus en el seu plantejament. Si no és així, potser haurem de desitjar que torni Lluís Pasqual a dirigir aquest Teatre. El Teatre,… el que considerem “el nostre teatre”, amb el que, quan érem joves, va començar la nostra passió per les Arts Escèniques.
Benvolguts,
Amb el degut i obligat respecte a les vostres opinions, m’he permès recopilar les valoracions dels espectacles de la temporada del Teatre Lliure que heu reflectit i publicat al vostre bloc (tot un referent a les xarxes, sigui dit de passada) i em trobo amb això :
L’ONCLE VÀNIA – (🐌🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure – 04/12/2021
CASA – (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure de Gràcia – 11/12/2021
CRIM I CÀSTIG – (🐌🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure – 02/03/2022
N.E.V.E.R.M.O.R.E. – (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Lliure Montjuïc – 07/01/2022
SINDROME DE GEL (🐌🐌🐌) – Teatre Lliure de Gràcia – 30/03/2022
SHOCK 1 – EL CÓNDOR Y EL PUMA – Teatre Lliure – (🐌🐌🐌🐌🐌) – 14/04/2022
SHOCK 2 – LA TORMENTA Y LA GUERRA – Teatre Lliure – (🐌🐌🐌🐌) – 16/04/2022
LENGUA MADRE – (🐌🐌+🐚) – Teatre Lliure – 22/04/2022
Si deixem de banda el ‘fiasco’ absolut i objectiu d’aquesta darrera proposta, creieu sincerament que cal donar un “gir de 180 graus” a la programació del Lliure? De debò tan horrorosa considereu que ha sigut? Pel motius que siguin no vau poder veure “MISERICORDIA” (un dels millors espectacles internacionals que han passat pel Lliure els últims anys) ni “IMITATION OF LIFE” ni tampoc “AFTER ALL SPRINGVILLE”, tots ells aplaudits per la crítica,presents a les programacions dels millors teatre de tota Europa i, si no vaig errat, cap d’ells suspesos a mitja representació. Com bé esmenteu, un possible error o mala sort a la tria.
Aquesta última cirereta del pastís ha sigut molt amarga per totes i tots, però crec excessiu i poc ajustat aquest qüestionament perquè crec que ha quedat (i heu deixat) prou clar que al llarg de la temporada heu trobat espectacles prou atractius pels vostres gustos i que han satisfet notablement si més no les vostres expectatives. A les proves em remeto.
Salutacions!
Bon dia, Roger
En cap cas nosaltres hem afirmat que no ens ha agradat cap espectacle d’aquesta temporada del Teatre Lliure.
No ho podem dir pas, perquè com tu estàs demostrant en el teu comentari, queda constància escrita de tots els espectacles que veiem, i les nostres opinions (amb la valoració cargolaire), no han sigut mai ambigües. Intentem dir sempre el que pensem, sense embussos, però sempre amb el respecte degut, perquè sabem la feinada i les il·lusions que hi ha darrere de cada proposta escènica.
El que diem exactament és que ens costa escollir espectacles dins del nostre abonament… i això ens passa malauradament d’ençà que la direcció del Teatre Lliure recau en l’equip de Juan Carlos Martel Bayod.
Fa onze anys que publiquem el nostre Blog i en temporades anteriors a aquesta direcció d’en Martel, vèiem gairebé totes les propostes del Teatre Lliure. He revisat per sobre la temporada 18/19 i si no m’he descomptat, vàrem veure més de 25 propostes vostres. Ara això no passa ni de bon tros.
Podríem pensar que per la nostra edat les propostes “innovadores” ja no ens atrauen, però hem de dir que per exemple érem entusiastes d’aquells mítics “Radicals LLiure” quan era director Àlex Rigola; malauradament els van fer desaparèixer.
Aquesta temporada efectivament hem vist 9 propostes, de les quals 5 dins del nostre abonament, a les que s’ha d’afegir 2 ofertes personals: CASA i N.E.V.E.R.M.O.R.E.; per altra banda, vam comprar els dos espectacles de SHOCK, que no havíem vist quan vàrem comprar l’abonament.
Els espectacles que es van suspendre a mitja representació i que havíem escollit dins de l’abonament van ser: AQUELL DIA TÈRBOL QUE VAIG SORTIR D’UN CINEMA i IMITATION OF LIFE.
Cada direcció té una línia de programació i la respectem com no pot ser d’una altra manera. Però un cop dit això, nosaltres d’ençà que es va fundar el Teatre Lliure de Gràcia l’any 1976, intentem seguir la programació del Teatre Lliure i amb alts i baixos, sempre hem gaudit força de la seva programació. Ara, malgrat alguns espectacles que ens fan emocionar, res no és comparable.
Creiem que l’actual política de programació està fent perdre molts dels espectadors que eren fidels al Lliure, i, per altra banda, no aconsegueix fer trempar als més joves, que en teoria era el que es buscava. És per això que en el nostre escrit dèiem que potser s’hauria de fer un canvi de rumb i un gir de 180 graus en la nova programació per la temporada vinent.
Però això és simplement la nostra opinió…. i potser també la d’alguns espectadors amb els quals per força tenim relació al llarg de tants anys de veure’ns a les platees dels Teatres.
Salutacions, Roger
Si em permets, afegiria també que amb el TNC em passa una mica el mateix. Ara ni tant sols agafo abonaments. Em costa molt triar i -això si que és molt personal- em costa molt connectar amb els darrers espectacles que he anat a veure. De vegades penso que ens hem oblidat que la base del Teatre és explicar una bona història. Que les direccions que volen ser molt “personalistes” i deixar petjada, van en contra del que és explicar una història amb tot el que això significa. I si tornem als bons textos de debò?
I d’altra banda, espectacles que sembla que han agradat molt, els he trobat en general, molt sobrevalorats, i no parlo només del TNC