Ahir diumenge era dia de triple comiat a l’Auditori de Barcelona, varem assistir a l’últim concert de la temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), era l’últim concert, després de 45 anys, del violinista de la secció de segons violins, Antoni Peña i era el comiat de Kazushi Ono com a director titular de la formació després de set anys.
La peça escollida per aquest concert de clausura ha estat la segona simfonia de Gustav Mahler coneguda com a Resurrecció, amb un gran format orquestral i coral. Han acompanyat a l’orquestra l’Orfeó Català, la soprano Lydia Teuscher i la mezzosoprano Mihoko Fujimura.
La soprano Lydia Teuscher va néixer el 1975 a Friburg (Alemanya) i va estudiar a la Reial Escola Gal·lesa de Música i Teatre i al Conservatori de Mannheim.
La mezzosoprano Mihoko Fujimura va néixer el 1966 al Japó i va debutar el 2002 al Festival de Bayreuth en el paper de Fricka a “L’anell dels nibelungs” desenvolupant la seva carrera a Europa.
L’Orfeó Català dirigit per Pablo Larraz, un dels cors de referència del país fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, ha tornat a brillar en l’últim moviment d’aquesta espectacular simfonia.
Kazushi Ono (Tòquio 1960) ha estat el director titular de l’OBC des del 2015 i amb ell hem gaudit de valent d’alguns concerts extraordinaris al llarg d’aquestes set temporades, malgrat que en els darrers anys per diverses causes, entre elles la maleïda pandèmia, ha pogut dirigir pocs concerts, i l’hem trobat a faltar massa sovint.
Malgrat això, almenys per nosaltres, passarà a la història d’aquesta formació, com un dels millors directors d’aquesta orquestra, que nosaltres hem anat seguint en els darrers 50 anys.
En el vídeo facilitat per l’Auditori el mestre fa una valoració del seu pas per l’orquestra.
La Simfonia n. 2 en do menor “Auferstebung” (Resurrecció) (1894-1910) amb texts del poeta alemany Gottlieb Friedrich Klopstock (Quedinburg 1724- Hamburg 1803) i la música de Gustav Mahler (Kalischt 1860- Viena 1911) està formada pels següents moviments:
- Allegro maestoso. Mit durchaus ernstem und feierlichem Ausdruck
- Andante moderato. Sehr gemächlich! Nie eilent!
- In ruhig fliessender Bewegung
- Urlicht: Sehr feirelich, aber schicht
- In tempo des scherzos. Wild herausfahrend
La simfonia va néixer el 1888 com Totenfeier, celebració fúnebre, un poema simfònic basat en un drama poètic. A finals del 1893 va afegir tres moviments i va ser el 1894 quan va decidir musicar el poema Resurrecció del poeta Alemany que havia escoltat en un funeral i que va incloure com a cinquè moviment.
Segons llegim en el programa de mà aquesta segona simfonia es pot entendre com una especulació musical al voltant de la mort i amb ella Mahler pretenia donar resposta a les preguntes que el van acompanyar al llarg de la seva vida: hi ha vida després de la mort?, per què has viscut?, per què has patit?, és tot una terrible broma?
El primer moviment representa un funeral, el segon recorda els temps feliços viscuts abans de morir, el tercer representa la pèrdua de la fe considerant la vida com una absurditat sense sentit, el quart, amb la incorporació d’una de les veus solistes, vol simbolitzar la recuperació de la fe i la tornada a Déu i l’últim moviment, amb la intervenció de les solistes i el cor, pretén confortar i donar consol davant la finitud de la vida reconeixent l’inici d’una altra vida després de la mort, la resurrecció.
Ha estat un concert memorable absolutament màgic, que no oblidarem mai, amb un nivell orquestral extraordinari i unes grans veus.