– 124 – Teatre – HE MATAT UN TIO – (🐌🐌🐌+🐚) – La Badabadoc

Ahir divendres 27 de maig, vam poder gaudir a La Badabadoc d’una comèdia negra, HE MATAT UN TIO, escrita pel dramaturg argentí Daniel Dalmaroni (La Plata 1961) i dirigida pel també argentí Adrián Venagli, que va ser estrenada a l’Argentina en 2007 (“Maté a un tipo”) i ha estat traduïda i representada arreu del món.

Es tracta d’una obra on quatre actors, Núria Colás, Felipe López Miras, Paula Jiménez i Jordi Rocaspana, donen vida a una truculenta història que parteix del moment en què l’Ernest li confessa a la seva dona, Marta, que ha matat un home.

Un acte únic, aparentment fruit d’un impuls, d’un moment de bogeria, que es transforma en un fet quotidià dins de la família i amb el que l’Ernest i la Marta se senten còmodes. La set de sang es concilia amb la quotidianitat de la vida familiar i el matrimoni.

Curiosament, aquests fets arriben a considerar-se “normals”, malgrat que la Marta s’esgarrifa perquè uns amics s’han canviat de sexe i potser són homosexuals.

Un text que explora els límits de la bogeria de tots els membres de la família, l’Ernest, la Marta i Julieta, la filla, que acaben entrant en la roda, justificant i encobrint el furor assassí d’un autèntic psicòpata. Una relació familiar a priori dins dels canons coneguts de relacions entre la parella i una filla adolescent i acaba derivant en el disbarat com a única forma de relacionar-se entre ells per acceptar com a normal el que estan vivint. La presència d’un psicòleg serà el detonant d’un imprevisible final.

Una obra que després de la primera frase “Marta …. he matat un tío” ens endinsa en una espiral del relat de fets terribles que sorpresivament ens fan riure per la inversemblança de tot plegat.

Un marit desbordat per les circumstàncies, una esposa comprensiva i una filla molt col·laboradora podrien ser els components d’una trama sentimental, però els personatges de “HE MATAT UN TIO” protagonitzen un drama surrealista que deriva en una bogeria familiar compartida.

La pregunta que ens hauríem de fer seria: i tu, encobriries a la teva parella o al teu pare si et confessés que s’ha convertit de sobte en un atípic assassí ?

Una posada en escena àgil amb escenes curtes que van complicant la trama i unes bones interpretacions, molt acurades i convincents ens han fet passar una molt bona estona. Una proposta que ens ha sorprès i agradat força.