Dimecres 4 de maig, i dins del nostre abonament, torn “A”, hem pogut gaudir de la primera de les cinc representacions que s’oferiran de GISELLE, una relectura del coreògraf Akram Khan del ballet clàssic, en clau contemporània. L’English National Ballet, sota la direcció de Tamara Rojo des del 2012, ho porta a escena.

Amb dramatúrgia i coreografia d’Akram Khan (Regne Unit, 1974) sobre una partitura de Vicenzo Lamagna, l’acció es trasllada als nostres dies, actualitzant-la a una fàbrica de teixits. En aquest entorn laboral on primen la desigualtat social i l’abús de poder Giselle viu el seu drama d’amor. Una mirada al costat fosc i sinistre de la història dels esperits de les donzelles mortes. 

Vicenzo Lamagna ha transformat la partitura original d’Adolphe Adam en….

... una experiència de so envolvent, de percussió amb ritmes orquestrals exuberants i amb arranjaments que es construeixen i es repeteixen, coincidint amb les emocions creixents a l’escenari i amb els sons industrials dels telers.

fotografíes de Laurent Liotardo

Dirigint l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, Gavin Sutherland (Regne Unit, 1972).

Segons podem llegir a la web del teatre, aquesta revisió del ballet narratiu clàssic és vista des de l’òptica de la globalització i les desigualtats econòmiques i laborals. Akram Khan i el seu equip creatiu es van inspirar en la versió de Giselle de Mary Skeaping i en les imatges i sons associats als processos industrials, la tradició de la dansa kathak, les cerimònies de la cort, els balls folklòrics, el moviment dels animals i la migració humana.

Amb escenografia i vestuari de Tim Yip (guanyador en el 2000 d’un Oscar a la millor direcció artística per la pel·lícula Hidden Dragon), i il·luminació de Mark Henderson (guanyador en 2006 d’un premi Tony al millor disseny d’il·luminació de The History Boys) aquesta versió de Giselle ha estat aclamada com un dels millors espectacles coreogràfics europeus.

Giselle explica la seva pròpia història sobre un amor no correspost: estima sense esperança un home que pertany a una altra. En la transició de nena a dona, experimenta per primera vegada el desig apassionat d’un amor que encara no coneix la desconfiança, el desengany ni la pèrdua. Quan ho descobreix, perd la raó i els esdeveniments segueixen el seu curs i la condueixen finalment cap a la mort.

Aquesta nit ha estat protagonitzada per …

Giselle – Tamara Rojo (Montreal, 1974) , directora artística de l’English National Ballet tasca que combina amb la seva carrera com a ballarina principal de la companyia. Ella va debutar al Liceu, la temporada 2006/2007 amb Giselle. La temporada vinent assumeix el càrrec de directora artística del San Francisco Ballet. 

Albrecht – Isaac Hernández (Guadalajara-Mèxic, 1990) és la parella sentimental de Tamara Rojo i el primer ballarí de l’English National Ballet des del 2015.

Hilarion- Jeffrey Cirio (Pennsilvània, 1991) ingressà a la companyia en 2017. 

Myrtha – Stina Quagebeur (Sint-Lievens-Houtem (Bélgica)), és la primera artista coreògrafa associada des del 2019 a la companyia, a la que havia ingressat com a ballarina en 2004. 

Un espectacle fascinant i rodó, que ens ha emocionat com feia molt de temps no havia aconseguit cap espectacle de dansa, per la seva sensibilitat, per la seva increïble música reforçada per una espectacular percussió amplificada, que vol representar el funcionament de maquinària … Però sobretot per la seva atrapant coreografia, la qualitat de les primeres figures i per la sincronia absolutament perfecta del cos de ball.

Un dels millors espectacles de dansa que han vist els nostres ulls.

Una magnífica nit de dansa, que ens costarà molt oblidar.