– 120 – Teatre – CÀNDID O L’OPTIMISME (🐌🐌🐌🐌) – La Badabadoc

El passat dilluns 2 de maig, vam fer cap a La Badabadoc per tal de veure la proposta CÀNDID O L’OPTIMISME, una versió molt actualitzada del Candide de Voltaire, escrita i dirigida per Miquel Mas Fiol i interpretada per Lluís Oliver.

Es tracta d’un espectacle de creació pròpia, a partir de l’obra de Voltaire, seleccionat a la convocatòria “On el teatre batega” de Teatres de Proximitat 2021. Una producció en col·laboració amb l’Institut del Teatre i La Badabadoc, que compta amb l’assessorament artístic dels directors March Chornet i Ricard Gàzquez.

Miquel Mas Fiol (Sa Casa Blanca, Mallorca, 1996) és director i dramaturg i un dels fundadors de la companyia Ovnipresents, per a la qual va escriure i dirigir la peça “S’INUNDA VENÈCIA” que nosaltres vam poder veure a l’antiga “Porta4” en 2018, i que en el seu moment vam considerar una petita joia teatral.

“CÀNDID O L’OPTIMISME” de Voltaire, va ser escrita el 1759 i publicada sota pseudònim (Monsieur le docteur Ralph) i narra les desventures del jove príncep Càndid, de com és destronat del seu bell i plàcid castell per enfrontar-se a les calamitats de la seva època. Càndid no creu en la filosofia de Leibniz que defensa que “tot succeeix per a bé en aquest, el millor dels mons possibles”.

Aquest “CÀNDID O L’OPTIMISME” del que ara parlem, és un espectacle sobre l’optimisme malentès basat en vivències personals del Miquel Mas i en Lluís Oliver. I han triat la novel·la de Voltaire com a pretext per parlar de la societat actual.

Una reflexió, de manera decididament irreverent, al voltant de la imposició de la felicitat, la fatiga mil·lennial, el fals optimisme i la perversió del món de l’entreteniment. Perquè… Des de quan s’ha convertit la felicitat en una imposició?

Aquesta proposta ens explica que en Lluís s’ha presentat a un càsting per protagonitzar la novel·la Candide de Voltaire i que dirigirà Miquel Mas. Ell sap que ha fet un bon càsting i surt il·lusionat perquè creu que compleix el perfil requerit, ha portat el vestuari adequat i ha interpretat bé el monòleg que li hi havien assignat. Espera amb incertesa la trucada que li confirmi que ha superat el càsting. Consulta mil vegades el mòbil i confirma que no el té en silenci. I espera. I finalment arriba la trucada que li diu que ha passat a la següent fase del càsting ……

CÀNDID O L’OPTIMISME és una proposta que es vehicula entre la comèdia, (de fet hi ha moments molt divertits interpretats magistralment per en Lluís Oliver), i el “drama” de tots els joves que viuen en la incertesa per aconseguir una estabilitat laboral. Una proposta que qüestiona els relats de la felicitat que ens han volgut imposar i que ens fa un retrat de la generació dels anomenats mil·lenials, educats per guanyar i que han viscut amb la promesa d’una felicitat garantida i la seguretat que estudiant podran treballar en allò que vulguin i a més assoliran l’èxit.

Una crítica ferotge a la utopia de què vivim en un món perfecte i meravellós, on la felicitat i l’èxit són els únics objectius. En paraules del mateix Oliver…

… “Hem crescut amb un discurs de prosperitat que no s’ha satisfet. Hem cregut que aquest és el millor dels mons i quan veiem la realitat ens enfonsem, així com li passava a Càndid a la novel·la de Voltaire”.

Una proposta que combina diferents llenguatges teatrals, com el monòleg, la dansa, la cançó o els audiovisuals (excel·lent muntatge de Sebastià Rigo). Diferents escenes que ens van mostrant el neguit, l’angoixa, la il·lusió, l’esperança i la rabia del nostre protagonista que arriba a un punt que ni tan sols sap que és el que vol.

«Just do it”, “La llei de l’atracció”, “Ho tenim a tocar”, “Tot anirà bé”… darrere d’aquestes motivadores frases tenyides de rosa pastel i tallers de coaching s’amaga una cosa més perversa: la por d’obrir la porta al dolor per acceptar que aquest no és, com diria el Càndid de Voltaire, “el millor dels mons possibles”.

Una proposta que ens ha sorprès, ens ha divertit i ens ha fet reflexionar. Magnífics el text i la posada en escena, però realment magnífica la interpretació d’en Lluís Oliver, que se’ns ha ficat a la butxaca des del mateix moment en què ha demanat permís per entrar a escena. Una energia i una entrega realment admirables.