– 117 – Teatre – ANGLE MORT – (🐌🐌+🐚) – Teatre Aquitània

Dijous 28 d’abril vam fer cap al Teatre Aquitània per tal de veure ANGLE MORT, la comèdia de Roc Esquius i Sergi Belbel que no vam poder veure la temporada passada a la Sala Versus Glòries.

Aquest espectacle va ser guardonat als IV Premis Teatre Barcelona com a Millor Espectacle de Proximitat de la temporada 2020-2021.

Una producció d’Apunta Teatre, dirigida per Lluís Elías (antic membre d’Els Joglars) que explica la història d’un cap d’una petita start-up que ha d’acomiadar un dels seus tres treballadors.

Explicada simultàniament en dos ambients diferenciats, el despatx del director i la sala d’espera annexa a aquest despatx, separats per una porta imaginaria. A la primera part escoltem només el que passa al despatx, però no escoltem el que passa a l’habitació del costat. Únicament veiem les gesticulacions dels que esperen. A la segona part es repeteix tota l’acció escoltant el que es diu a la sala d’espera i és quan acabem de lligar tota la trama.

Segons va comentar en Sergi Belbel quan es va presentar ANGLE MORT:

“Ens venia molt de gust jugar amb els actors i les actrius a fer aquest doble joc: expressar-se amb paraules i sense, de manera frenètica i còmica, a vegades paroxística, portant les situacions fins a límits descontrolats i surrealistes” ….. “Aquesta simultaneïtat temporal i espacial ens permetia jugar constantment entre allò que se suposa que passa realment i allò de què no tenim cap certesa, però on s’intueix que succeeixen coses ocultes, secretes i imprevistes”.

L’Andreu (Ramon Godino) és el propietari de la petita empresa i ha d’acomiadar a un dels seus treballadors, però no té clar quin ha de ser, o sí, però decideix fer una trobada conjunta perquè siguin ells els que facin la tria. La Beatriu (Rafaela Rivas), en Carles (Antonio del Valle) i la Diana (Berta Bähr) esperen a ser cridats. No obstant això el que havia de ser una gestió senzilla es complica, agafant tot plegat un caire surrealista i inversemblant.

Mentre l’Andreu creu tenir la situació sota control i pensa que trobarà la solució, a la sala d’espera les coses prenen un altre caire, per l’Andreu és com si succeïssin a “l’angle mort” del retrovisor del seu vehicle i no veu l’impacte que está a punt de produir-se.

…. Som conscients dels angles morts que tenim a prop, on succeeixen coses que s’escapen de la nostra vista i que poden capgirar en un segon, insospitadament, el decurs de les nostres vides?

Un text escrit a quatre mans, amb un plantejament que a priori resulta molt atractiu, dues accions simultànies, una amb “volum” i l’altra “sense veu”. Com espectadors som conscients de la importància que té, justament, el que no sentim. Però, al nostre entendre s’allarga massa l’espera per saber el que estan dient a la sala del costat. Una primera part amb escenes repetitives i a voltes vorejant l’exageració.

Ens ha sorprès que és una comèdia on ningú riu, on tots esperem desvetllar el que està passant a la sala del costat, i és a la segona part on podem anar complementant tota la trama. Les interpretacions han estat enèrgiques i molt acurades, encara que la direcció les ha portat, al nostre gust, a l’excés gestual.

Quatre personatges ben definits, amb el seu caràcter, les seves pors i inseguretats que afloren en els moments en què són capaços d’intuir el que s’amaga en el seu particular angle mort.

Hem de reconèixer la complexitat que ha de suposar, per part de la direcció i dels actors, tornar a repetir tot el que han fet movent únicament els llavis i gestualitzant o callant el que a la primera part deien de viva veu. Però creiem que la seva durada de 100 minuts és excessivament llarga (sabem que ha estat escorçada perquè a la seva estrena durava dues hores) amb repeticions i exageracions que al nostre entendre no aporten gaire a la proposta.

Cada cop tenim més clar, que per nosaltres, la comèdia en general, no és el nostre tipus de teatre, no ens omple, i evidentment d’això no són responsables ni els autors, ni els actors ni els directors de les propostes.