Aquest passat divendres varem assistir a l’estrena d’una nova proposta de la directora argentina Lola Arias, LENGUA MADRE, a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. Es tracta d’una peça de teatre documental en coproducció amb el Centro Dramático Nacional. 

Es tracta d’un muntatge poc convencional sobre la diversitat de maternitats, a través de les declaracions i vivències reals dels nou protagonistes.

Una proposta a mig camí entre el documental i la performance que té lloc en diversos llocs del món i on es busquen els protagonistes adients que, a escena, expliquen en directe les seves vivències. La primera versió de LENGUA MADRE es va fer a la ciutat de Bolonya, ha passat per Madrid i després de Barcelona viatjarà a Berlín.

Avui dia el dret a decidir quan i com ser mare és un dret en disputa. A molts llocs, es lluita per l’avortament legal mentre que en altres on ja ho era, es vol revertir la llei. Els discursos es polaritzen al voltant de la baixa taxa de natalitat, les possibilitats de la fecundació assistida, la legalització de la gestació per un altre, l’adopció per part de persones soles o parelles homosexuals. Es lliura una veritable batalla política en el territori de la procreació.

Al Teatre Lliure el repartiment del muntatge inclou a: 

• Paloma Calle amb formació en Arts Escèniques, comparteix la seva experiència durant el procés de reproducció assistida

• Rubén Castro (Madrid, 1993) ens parla de la seva vivència de ser un pare gestant d’una família monoparental, activista pels drets sexuals i reproductius de les persones trans

• Susana Cintado (Madrid, 1966), de professió lampista, ens parla dels seus avortaments en tres dècades diferents de la seva vida 

• Pedro Fuentes (Mancha Real-Jaén, 1958) metge ginecòleg gai que es va convertir en pare a través de la gestació subrogada 

• Eva Higueras, actriu de professió és mare de tres fills, un de biològic, un d’adoptat i un d’acollida 

• Silvia Nanclares (Madrid, 1975) és escriptora i ens parla de la maternitat mitjançant el mètode ROPA (maternitat compartida en parelles de dones, amb la recepció dels ovòcits de la parella) 

• Laura Ordás (Madrid), arquitecte, escenògrafa i actriu comparteix amb nosaltres el seu desig de no ser mare 

• Candela Sanz mostra el seu punt de vista com a persona no binària, que manté una relació oberta amb la seva xicota i que ha criat la seva filla en criança col·lectiva … i …  

• Besha Wear (República Democràtica del Congo, 1985) amb la seva lluita com a mare immigrant i de color en un país “de blancs”.

Segons la directora …

… l’espectacle pretén ser una “exposició de fets” en què no es pren partit i que “vol mostrar el conflicte” que suscita avui en dia un assumpte tan cabdal com la maternitat. Una proposta que s’ha forjat des de la voluntat de recull i deixant total llibertat als espectadors per considerar si són afins o no a aquestes diverses formes de ser mare.

El muntatge compta amb música en directe de Meike Clarelli i Davide Fasulo amb, la direcció del cor efectuada des del mateix pati de butaques i la coreografia de Luciana Acuña.

Una escenografia amb aires de biblioteca del segle XXI, on s’alberga l’enciclopèdia de la reproducció que ens presenta la directora en aquesta peça. L’espai escènic i vestuari de Mariana Tirantte i il·luminació i vídeo de Matias Iaccarino. 

La idea de l’espectacle a priori es força atractiva, però no ens ha acabat d’agradar la dramatúrgia de Laura Cecilia Nicolas, ja que al nostre entendre vol abastar massa temes, en un temps molt curt. Ens ofereixen les opinions dels nou protagonistes al voltant d’un munt de temes que van apareixent en pantalla, … l’educació sexual, el sexe, l’avortament, la fecundació, el part, … Això fa que moltes de les manifestacions quedin en pinzellades sense aprofundir o vivències que només s’apunten. 

La posada en escena és prou encertada, encara que els moments musicals allarguen innecessàriament la proposta, que ens va acabar avorrint, malgrat que la seva durada no arriba a les dues hores.

Hem de dir que el públic de divendres era majoritàriament jove i fins i tot aplaudien moments de la representació amb entusiasme. L’espectacle serà en cartell fins al 8 de maig a la Sala Fabià Puigserver de Montjuïc.