Ahir dilluns dia 11 d’abril vam fer cap al Gran Teatre del Liceu per tal de veure l’òpera LE NOZZE DI FIGARO programada dins de la “Trilogia Mozart-Da Ponte“. Dins d’aquesta trilogia Marc Minkowski i Ivan Alexandre han proposat un apropament a les tres òperes de Mozart amb llibret de Da Ponte: “Le nozze di Figaro, comèdia per música en quatre actes”, “Così fan tutte, drama giocoso en dos actes” i “Don Giovanni, drama giocoso en dos actes”.

Les tres òperes van ser compostes entre els anys 1786 i 1790 i tot i que són òperes independents giren al voltant de la pulsió amorosa examinada a partir d’arquetips immortals. La gelosia, la luxúria i la infidelitat són els temes que s’inclouen en els tres títols.

Mark Minkowski (París 1962) és un director d’orquestra que s’ha dedicat principalment al repertori barroc i l’any 1982 va formar “Les Musiciens du Louvre” una orquestra dedicada a interpretar la música francesa del barroc. 

Ivan Alexandre (París 1960) és director d’escena des del 1980 i s’inicia en el món de l’òpera en 2007 amb el muntatge de Rodelinda de Handel a Buenos Aires. Va ser l’any 2015 que va presentar la Trilogia Mozart-Da Ponte al Festival de Drottningholm de Suècia reunint els tres títols en un sol cicle l’any 2019. És també escriptor de teatre i poesia i publica habitualment articles a revistes polítiques i a revistes especialitzades en música antiga i barroca.

I, entrant de ple a la representació que vam veure al Liceu, hem de dir que ens ha resultat força decebedora tant per l’escenografia (Antoine Fontaine) i posada en escena, com per la minsa qualitat de les veus.

Són unes veus joves i algunes d’elles interpretaran paper en les tres representacions.

Thomas Dolié, baix-baríton francès interpreta el paper de Comte d’Almaviva i “guanya” a la segona part tot i que en algun moment de la seva intervenció ha estat xiulat. Li manquen dots interpretatives.

Ana-Maria Labin, soprano interpreta el paper de Comtessa d’Almaviva i no ens ha convençut tot i que també “ha crescut” a la segona part.

En el nostre torn d’abonament, el paper de Susanna ha estat interpretat per la soprano Arianna Vendittelli, especialitzada, segons el seu currículum, en Mozart i Rossini. Sense destacar és potser la millor interpretació de tot el repartiment.

El paper protagonista, Fígaro, recau en el baix-baríton Robert Gleadow i hem de dir que tampoc ens ha convençut ni en la part actoral ni en la projecció de la seva veu que a moments quedava apagada rere el so orquestral.    

La resta de papers han estat interpretats per la mezzosoprano Lea Desandre (Cherubino), la també mezzosoprano Alix Le Saux (Marcel·lina), el baix-baríton Norma D. Patzke (Bartolo/Antonio), el tenor Paco Garcia (Basilio/Don Curzio) i la soprano Mercedes Gancedo (Barbarina).

Una orquestra que a moments ha sonat massa vigorosa i que ha aconseguit, també a moments, eclipsar les veus dels protagonistes.

Tot plegat ha estat una proposta decebedora i el que ens ha sobtat més han estat els aplaudiments enfervorits del públic al final de la representació.

Esperem que Cosí Fan Tutte, que tenim el pròxim dia 25, ens agradi més …. però sincerament ens temem el pitjor.