– 106 – Teatre – SINDROME DE GEL (馃悓馃悓馃悓) – Teatre Lliure de Gr脿cia – 30/03/2022

Dimecres dia 30 de mar莽 vam fer cap al Teatre Lliure de Gr脿cia per tal de veure la proposta S脥NDROME DE GEL, ideada i dirigida per Xicu Mas贸 amb dramat煤rgia de Mohamad Bitari i Cl脿udia Ced贸.

Es tracta d’un projecte que ha partit de l’estudi de la metgessa Elisabeth Hultcrantz sobre l’anomenada “s铆ndrome de la resignaci贸” observada a Su猫cia als anys 90. Una s铆ndrome que afecta infants i joves migrats provinents de S铆ria o Iraq i que provoca la letargia, propera a l鈥檃paren莽a del coma, com a resposta al trauma que els hi suposa el desarrelament. Una malaltia que va arribar a un pic de 350 casos entre el 2004 i 2005.

Aquesta ha estat la base sobre la qual s’ha desenvolupat la dramat煤rgia de S脥NDROME DE GEL. Una proposta que ha volgut reflectir l’angoixa dels que viuen amb la por d’haver de tornar al lloc del qual han fugit, davant la insensibilitat i inoper脿ncia que marca la burocr脿cia dels pa茂sos d’acollida. Una proposta que ha suposat un llarg proc茅s de documentaci贸 impulsat en tot moment per en Xicu Mas贸 (“EL METGE DE LAMPEDUSA“).

Un text escrit a quatre mans on, a proposta de la Claudia Ced贸 (鈥L鈥橦OME SENSE VEU鈥, 鈥TORTUGUES: LA DESACCELERACI脫 DE LES PART脥CULES鈥 o 鈥UNA GOSSA EN UN DESCAMPAT鈥), es va incorporar Mohamad Bitari, un palest铆 siri脿 resident a Barcelona que ha viscut les dues realitats, Orient i Occident i la relaci贸 que existeix entre elles.

Fugint de la guerra de l鈥橧raq, l鈥橢man (Asma Ismail)i les seves dues filles, la Baran (Jana Punsola) i la Ginar (Roc Mart铆nez), van arribar fa uns anys a Su猫cia, el paradigma de la societat del benestar somiada un dia pel socialdem貌crata Olof Palme. Avui, en 2016, 聽han rebut una carta oficial, que la Baran ha tradu茂t a la seva mare, que diu que els neguen el perm铆s de resid猫ncia. I la Baran, despr茅s, s鈥檋a posat malalta: no parla, no juga, no fa res. Desesperada, l鈥橢man la porta a l鈥檋ospital. Amb la filla malalta, haur脿 de tornar i reviure, totes tres, l鈥檈xperi猫ncia demolidora de la guerra?

Fotografia de Silvia Poch

Aquesta hist貌ria s’entrecreua amb la de Lamya (Manar Taljo), una jove palestina que ha estat operada en el mateix hospital i que acabar脿 fent d’int猫rpret entre la fam铆lia i els metges. La mort del seu pare la fa hereva dels diaris que ell havia escrit i que la posaran de nou en contacte amb les viv猫ncies sofertes en haver de fugir d’un pa铆s i arrelar en un altre, amb uns fills petits que han de patir el menys possible aquest trauma.

El que m茅s colpeix de la proposta no 茅s tant el patiment evident de la mare i les filles, sin贸 la fredor dels funcionaris europeus representada en la persona del doctor R枚ckstr枚m (Carles Mart铆nez), director de l’hospital que accepta com a inevitable la discriminaci贸 social i racial, amb l’excusa de complir normatives o requisits establerts. Aquest 茅s el “s铆ndrome de gel” al que fa refer猫ncia el t铆tol de l’obra.

Nom茅s un grup de persones encap莽alat per la Dra. Bloom (Muntsa Alca帽iz), que malgrat jubilar-se continua treballant, una assistenta social (Judit Farr茅s) al l铆mit de les seves capacitats i una psic貌loga (S铆lvia Albert Sopale) que ha de lluitar contra la xenof貌bia en ser de ra莽a negra, lluitaran plegades per canviar les coses.

Una proposta que a estones ens ha semblat un p猫l freda i amb moments excessivament lents, on s’interposen temes aliens al principal com les festes de jubilaci贸, el veganisme o la por a perdre l’estatus a la feina. El fet d’utilitzar l’脿rab en molts moments, tot i que podem dir que 茅s molt interessant, provoca tamb茅 l’alentiment dels di脿legs en anar fent la traducci贸 posterior.

Una escenografia i il路luminaci贸, molt encertada de Laura Clos que distingeix clarament el fred ambient hospitalari de la calidesa de la llar de les nenes malgrat els escassos recursos dels quals disposen.

Unes bones interpretacions, destacant el dif铆cil personatge de la Baran que interpreta la Jana Punsola de manera molt convincent. Cal destacar tamb茅 el debut teatral d鈥Asma Ismail, una palestina refugiada a Catalunya que interv茅 sempre en llengua 脿rab i interpreta unes delicioses can莽ons.

Una obra que denuncia l’enorme contradicci贸 dels pa茂sos del m贸n occidental que anem proclamant el “volem acollir” per貌 dificultant 鈥渓egalment鈥 la integraci贸 de les persones acollides i, el que 茅s m茅s greu, discriminant en funci贸 del pa铆s d’origen, com veiem actualment amb l’acollida sense condicions dels refugiats provinents d’Ucra茂na.

Una proposta que ens ha interessat pel tema tractat, per la seva escenografia i per les magn铆fiques interpretacions, per貌 que ens ha decebut for莽a per la seva dramat煤rgia i posada en escena. Quan t’adones que has mirat聽forces vegades聽el rellotge durant la representaci贸, 茅s un mal senyal.

Aquesta proposta es podr脿 veure al Teatre Lliure de Gr脿cia fins al dia 24 d’abril.

Leave a Reply