El Teatre del Cercle (al carrer Santa Magdalena, 12 de Gràcia), ha estrenat aquest cap de setmana la peça d’Isabel Carmona i Joaquín Hinojosa, DEFENSA DE DAMA, dirigida per Carme Bigorra.

Es tracta d’una peça molt dura sobre la violència masclista que Carme Bigorra porta molt temps “cuinant” tal com ha manifestat ella mateixa, ja que de fet es va enamorar de l’obra quan va veure l’estrena al Teatre de l’Abadia de Madrid el 2002, dirigida en aquella ocasió per José Luis Gómez.

Un text difícil de pair, que ens parla de la Maria (Elisenda Puiggener), una dona que viu atrapada per l’assetjament de dos homes, el seu pare Germán (Jordi Costa), un vell malalt, sorrut i maniàtic, que va abusar d’ella quan era una adolescent i de qui ara n’ha de tenir cura…. i l’altre és el seu marit Ulises (Quim Fuster) que torna a casa, en llibertat condicional, després de passar tres anys a la presó per haver-la apallissat gairebé fins a matar-la, fet que li ha deixat seqüeles psicològiques.

Ella viu en un estat de tensió constant, des de joveneta patint assetjament per part del seu pare que la sotmetia des de la malaltia i mort de la seva mare. I quan després, per sortir d’aquella situació, es va casar de forma precipitada amb el que seria el seu gran assetjador, un home primari, aficionat a la beguda i violent.

María es planteja fugir per no viure un altre infern al costat del seu marit, però és conscient que serà inútil i que coneixent-lo convertiria la seva vida en una constant fugida. D’altra banda, ha assumit, malgrat tot, el deure moral de cuidar al seu pare.

Però de manera gairebé inconscient, anirà pensant que el temps de la submissió ha arribat a la seva fi. I decidirà alliberar-se quan la violència de l’Ulises torna a aparèixer amb més força, afegida ara la rancúnia i la gelosia.

Escrita a quatre mans l’any 2000 a partir dels casos reals de quaranta-vuit dones maltractades que van compartir les seves experiències. Una peça construïda amb fragments de diferents realitats que s’unifiquen en una ficció.

… I parla d’una realitat que malauradament continua sent actual, de la violència contra les dones dins de l’àmbit domèstic.

Amb una magnífica escenografia molt realista, de Quim Fuster, David Sánchez i Carme Bigorra, la il·luminació de Joan Amat i el so de David Sánchez hem assistit a una extraordinària representació, on les interpretacions dels tres actors i la direcció han estat excel·lents.

Dit d’un altra manera, un treball que no té res a envejar amb l’anomenat teatre professional, fet a foc lent, amb molta, moltíssima feina darrera i encara mes il·lusió per posar-la dempeus.

S’ha fet coincidir l’estrena amb la setmana del 8 de març i va acompanyada d’activitats paral·leles amb la complicitat de les creadores del Projecte Minerva (https://creadoresdegracia.cat).

Ahir divendres, en acabar la representació,  va tenir lloc un interessant col·loqui amb la participació de la consellera de Feminismes, Salut i Memòria històrica del districte de Gràcia Àngels Tomàs, de la terapeuta social i analista Montserrat Iranzo, de l’astròloga Maria Elena Teixidor, dels actors i de la directora de la proposta.

Deixem aquí sota l’àudio del col·loqui, malgrat que els primers 7 minuts no se sent gaire bé a causa que a l’inici no es va fer ús dels micròfons.

Si podeu anar, avui dissabte dia 12 de març, abans que comenci l’obra, es farà una lectura de poemes, sobre la violència masclista, a càrrec de Montse Cosidó, Mercè Sesé, Teresa Vergés, Marta Pérez Sierra i Rosa M. Arrazola …. i fins diumenge, dia de l’última representació, el Cercle acull una exposició d’obres del col·lectiu Minerva vinculades a la temàtica de la violència de gènere.

I per acabar tornem a fer la mateixa reflexió que ens fem quan veiem una proposta de teatre no professional (???). … i és que malauradament només es faran tres representacions, després de mesos d’assajos i, ben segur, molt d’esforç de tot l’equip que hi ha participat.

Felicitem des d’aquí iniciatives com aquestes i tornem a felicitar els actors per fer-nos creïbles els personatges i fer-nos patir amb l’enorme cruesa dels fets que ens exposen. I a la Carme Bigorra per la seva esplèndida direcció i el seu empeny en portar l’obra a escena.

Tant de bo, aquesta proposta escènica pugui tenir continuïtat.