Diumenge dia 6 de març hem fet cap a l’Auditori per assistir al segon dels quatre concerts programats en el FESTIVAL RAKHMÀNINOV, dos que han tingut lloc aquest cap de setmana i dos més el vinent.

El pianista rus Denis Kozhukhin és el pianista solista que, amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), han estat dirigits pel director alemany Matthias Pintscher.

Denis Kozhukhin (Nizhni Nóvgorod, Rússia, 1986) nascut en una família de músics, va començar els seus estudis de piano als cinc anys amb la seva mare. Més tard, va ingressar a l’Escola de Música Balakirev i del 2000 al 2007, va estudiar a l’Escola de Música Reina Sofia de Madrid. Durant els darrers anys, el seu mentor ha estat Daniel Barenboim.

Guanyador del Primer Premi del Concurs Reina Elisabeth de Brussel·les el 2010 amb 23 anys, és considerat un dels millors pianistes de la seva generació.

Matthias Pintscher (Marl, Alemanya, 1971) és compositor i director d’orquestra i de jove, intèrpret de violí.

És el director musical de l’Ensemble Intercontemporain (EIC), el conjunt líder mundial de música contemporània fundat per P. Boulez.

Conegut també com un dels compositors més importants de l’actualitat, Pintscher dirigeix l’estrena de la seva nova obra per a baríton, cor i orquestra, interpretada per G. Nigl i el Cor i l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera al Festival de Música Viva el febrer del 2020.

Serguei Rakhmàninov és la culminació de la tradició simfònica russa. Extraordinari pianista, director i compositor, la seva música beu directament de l’univers més genuïnament romàntic de Piotr Illitx Txaikovski i Frédéric Chopin, en una sublimació de la forma al servei de l’espontaneïtat i l’expressió. L’obra de Rakhmàninov és sentimental, refinada i elegant, i mostra igualment una fascinació per a la música zíngara i per al folklore rus.

El programa del concert ha estat el següent:

• Maurice Ravel (Ciboure, França 1875- París 1937) – RAPSÒDIA ESPANYOLA, Op. M 54 (1907-1908).(🐌🐌🐌)

Aquesta és la primera obra orquestral, de grans dimensions, del compositor. Va ser composta l’any 1907 i estrenada al Théâtre du Châtelet de París el 1908. Està basada en la seva herència espanyola i parteix d’una Habanera per a dos pianos que ell va compondre en 1895 i que no es va arribar a publicar de forma independent. Aquesta Rapsòdia Espanyola evoca una Espanya que l’autor tenia idealitzada i  consta de quatre moviments:

I. Prélude à la nuit – II. Malagueña – III. Habanera – IV. Feria

Una peça que s’inicia de manera tranquil·la (très modéré) en el “Prélude” prenent un aire més viu (assez vif) en la breu “Malagueña”. El tercer moviment “Habanera” té un caire seductor (assez lent et d’un rythme las) per acabar amb “Feria” en un final (assez animé) exultant amb una alegre explosió de color orquestral.

• Serguei Rakhmàninov (Semyonovo, Rússia 1873 – Beverly Hills, Estats Units 1943) – DANSES SIMFÒNIQUES, Op. 45 (1940) (🐌🐌🐌🐌)

I. Non allegro – II. Andante con moto (Tempo di valse) – III. Lento assai – Allegro vivace

Aquesta suite orquestral en tres moviments és l’última composició de Rakhmàninov composta mentre vivia als Estats Units (va abandonar Rússia, amb la seva família, en 1917 després de la Revolució Bolxevic). Evoquen la nostàlgia per la Rússia que ell havia conegut i la seva fascinació pels temes eclesiàstics, incorporant fragments de música litúrgica ortodoxa.

Inicialment va titular la peça com Danses fantàstiques i els seus moviments es deien “Migdia”, “Capvespre” i “Mitjanit”.

• Serguei Rakhmàninov – CONCERT PER A PIANO I ORQUESTRA EN SOL MENOR N.4, OP. 40  (Tercera versió de 1941)  (🐌🐌🐌🐌🐌) 

I. Allegro vivace – II. Largo – III. Allegro vivace

Aquest és potser el concert menys conegut del compositor i va estar compost després de nou anys de “sequera” en els que va estar incapaç de crear res. Deu anys abans havia estrenat la seva primera simfonia que va ser un fracàs rotund i el va fer caure en una profunda depressió.

Aquest concert nº 4 amb elements del jazz és una obra de maduresa creativa que es va estrenar a Filadèlfia el 1927. Com l’acollida va ser freda l’autor va decidir refer el concert l’any 1941. 

Una interpretació extraordinària per part del solista que en acabar, i davant l’allau d’aplaudiments, ens ha regalat quatre bisos.

I de nou, hem sortit de l’Auditori exultants i convençuts de la gran qualitat de la “nostra” orquestra. Aquest dissabte vinent tornarem a l’Auditori per veure un altre concert del FESTIVAL RAKHMÀNINOV.