Diumenge dia 27 de febrer de nou a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, per veure la segona de les propostes del projecte de “Dramatúrgies emergents europees“, es tracta de GIF (Tòxic) de Lot Vekemans amb direcció, coreografia i adaptació de Lisaboa Houbrechts.

GIF (Tòxic) és un text de l’autora neerlandesa Lot Vekemans (Oss, 1965) escrit l’any 2010 i amb el que va guanyar el premi Taalunie Toneelschrijven. La directora Lisaboa Houbrechts (Hasselt 1992) viu a Brusselles i és directora dels ballets C de la B i Tonnelhuis.

L’obra ha estat traduïda per Laia Fàbregas i interpretada per Rosa Boladeras (Ell) i Jordi Llordella (Ella) amb la música en directe de Niels Van Heertum (Vosselaar, 1990).

En aquesta proposta la directora Lisaboa Houbrechts s’ha enfrontat al text creant un joc de dobles i reversos. Ella és ell, ell és ella.

Ha estat escenificada en forma de “lectura dramatitzada” com un somni fantasmagòric. Val a dir que en aquest cas, en molts moments semblava molt més una representació teatral completa que una lectura, ja que els dos actors la interpretaven i poques vegades necessitaven llegir els papers que estaven al seu abast.

Sis anys després de separar-se, Ella i Ell es retroben per primera vegada al lloc on hi ha enterrat el seu fill. El motiu de la trobada és l’anunci de la recol·locació de la tomba a causa del verí que s’ha trobat al sòl on està enterrat.

Un home i una dona van perdre el seu fill en un accident, van intentar superar la pèrdua junts, però van acabar separant-se.

Ell s’ha construït una nova vida, mentre que ella no pot suportar el seu dia a dia marcat pel dolor de l’absència.

Mentre l’home assumeix una actitud primer passiva i després defensiva, la dona és la primera a descobrir la seva angoixa per una ruptura que encara no comprèn, el seu dolor en ser abandonada, ja que ell va marxar de casa, sense avís, una nit de Cap d’Any …. però ella tampoc no va fer res per retenir-lo….

“Vam perdre el fill, després ens vam perdre nosaltres i finalment ens vam perdre l’un a l’altre”.

Durant les poques hores que passen junts intenten entendre els motius que els van portar al trencament i fan el dol que en el seu dia no van poder fer conjuntament.

Un home i una dona que, amb la pèrdua d’un fill, finalment, s’han trobat a si mateixos.

Avui hem gaudit d’unes interpretacions magnífiques dels dos actors protagonistes que ens porten a entendre el dolor que uneix els personatges i que al mateix temps els separa.

Una bona posada en escena i excel·lent música que acompanya perfectament tota la representació i ens apropa encara mes a la gran humanitat que destil·len “ell” i “ella”.

Com en la primera proposta, aquesta ha estat una única representació que no tindrà continuïtat.