Dijous dia 24 era la nit de l’estrena oficial de L’ORENETA a La Villarroel. Una obra de Guillem Clua, un dels títols més internacionals de la dramatúrgia catalana. L’espectacle, escrit l’any 2016, s’ha representat en diversos idiomes per tot el món, com a Nova York (EUA) o Sao Paulo (Brasil), entre d’altres.
A Madrid, “La golondrina” va ser protagonitzada per Carmen Maura i Félix Gómez, i posteriorment per Dafnis Balduz que ara a la versió catalana és protagonista amb Emma Vilarasau i sota la direcció de Josep Maria Mestres.
Guillem Clua es va basar en els fets reals de l’atemptat contra la discoteca LGTBIQ+ Pulse d’Orlando (Florida, EUA). El 12 de juny de 2016 un terrorista va entrar a la discoteca amb un fusell i va matar cinquanta persones. Es tracta de l’atemptat més mortífer mai comès contra la comunitat LGTBI.
Segons el mateix autor manifesta …
“Sentia dins meu una necessitat gairebé física d’escriure sobre aquells fets. Ni vaig deixar passar el temps, ni vaig evitar identificar-me amb els personatges, ni en cap moment vaig voler mitigar les emocions que em provocava escriure la història de l’Amèlia i el Ramon. M’hi vaig llençar de cap i sense paracaigudes. Això va convertir L’oreneta en el text més dolorós que he escrit mai”.
“A escena hi ressonen els trets del Pulse, però també els atemptats de la Sala Bataclan de París, del passeig marítim de Niça o de la Rambla de Barcelona. L’oreneta parla de tots aquests llocs colpejats per l’horror, perquè el buit que deixa la pèrdua és el mateix en tots els idiomes, intenta comprendre les conseqüències de l’odi i explora les estratègies que tots plegats utilitzem perquè no ens destrueixin l’ànima.”
L’ORENETA explica la història de l’Amèlia i en Ramon. La senyora Amèlia és una professora de cant que rep a casa seva, com alumne, a Ramon, un jove que vol millorar la seva tècnica vocal. Li diu que vol cantar en el memorial de la seva mare morta. Però la cançó escollida, “l’oreneta” té un significat especial per a tots dos.
A poc a poc, aniran desgranant detalls del seu passat marcat per un atemptat terrorista que va tenir lloc a la ciutat l’any anterior. Tots dos són persones ferides que tenen motius per fer-se mal, perquè a priori són incapaços de reconèixer el dolor de l’altre. Tots dos són víctimes dels mateixos fets.
Un enfrontament entre dues maneres d’entendre l’amor i assumir la pèrdua que els portarà a trobar un nexe entre les dues vides.
Unes interpretacions absolutament magistrals, commovedores i absolutament convincents. Emma Vilarasau i Dafnis Balduz interpreten uns personatges vigents que viuen i ens fan viure fets que es van repetint arreu del món.
Una direcció precisa que deixa veure l’enamorament per un text que confronta dues maneres d’entendre la vida. Un text que ben segur també enamora a tots els espectadors que tenen la sort de veure’l representat a l’escenari.
Un magnífic text que ens interpel·la i ens commou. Escrit des de l’ànima, íntim i d’una gran sensibilitat, que provoca que es desfermin en nosaltres emocions difícils de controlar. Un text contra la intolerància, contra el terror, un crit d’alerta per reivindicar la llibertat de tothom a ser com vulgui ser, d’estimar a qui vulgui estimar.
… I després del nostre claríssim entusiasme per una proposta excel·lent, ens fem una pregunta ….. Per què hem hagut d’esperar sis anys perquè sigui estrenada a casa nostra en català ???
No dubteu en anar a la Sala Villarroel a veure aquesta ORENETA, que estarà en cartell fins al 10 d’abril.