– 088 – Teatre – CIGARRERAS (🐌🐌🐌) – Teatre Romea – 22/02/2022

Dimarts dia 22 de febrer vam fer cap al Teatre Romea per veure l’estrena de la versió castellana de CIGARRERAS la versió teatral de “La Tribuna” d’Emilia Pardo Bazán amb adaptació dramatúrgica i direcció de Cándido Pazó, que havia estat estrenada en gallec. 

La història està ambientada a la “Fábrica de Tabacos d’A Coruña”, una de les primeres a contractar massivament mà d’obra femenina. Es va convertir en un dels primers àmbits de socialització de la dona que transcendia l’entorn domèstic. Estem a la segona meitat del segle XIX en uns moments socials i polítics convulsos: en 1868 queia la dinastia borbònica i cinc anys més tard es proclamava la I República, uns esdeveniments que se citen en la trama.

L’escriptora Emilia Pardo Bazán (La Corunya, 1851-Madrid 1921), buscant el realisme, es va submergir en la vida laboral i personal de les treballadores de la fàbrica de tabac de la Corunya i d’aquell treball de camp va néixer la seva novel·la La Tribuna.

La Tribuna és el malnom amb el qual és coneguda una de les “cigarreras” perquè s’expressa molt bé en les reunions i convencions obreres. Una dona que mantindrà una relació socialment impossible amb un militar de la burgesia i de la que naixerà un fill bastard.

A la proposta s’inclou el personatge de la pròpia escriptora, interpretat per Susana Dans, que possibilita que molts dels elements narratius de la novel·la puguin ser portats a escena. Un personatge que es dirigeix al públic explicant el que ha escrit a la novel·la i al mateix temps interacciona amb les sis “cigarreras” interpretades per Tamara Canosa, Mercedes Castro, Isabel Naveira, Covadonga BerdiñasAna Santos i Ledicia Sola.

Una proposta amb un fort missatge feminista i que vol destacar el paper de les dones en la història de la lluita obrera. És conegut que Emilia Pardo Bazán era feminista però monàrquica, i, per tant, la seva visió de la república adquireix a la novel·la un cert to de menyspreu o de burla.

L’escenografia molt simplista, de Dani Trillo, únicament presenta les quatre parets d’una sala que les mateixes cigarreres omplen amb cadires i capses quan representen les escenes de la fàbrica. Acurat vestuari de Martina Cambeiro i adequada la il·luminació d’Alfonso Castro, amb alguns fosos en negre.

A la proposta s’interpreten quatre cançons amb lletra de Cándido Pazó i música de Manuel Riveiro que s’han mantingut en gallec.

Creiem que és una bona adaptació de la novel·la d’aquesta escriptora gallega, on s’entrecreuen els problemes individuals de les protagonistes amb els del col·lectiu obrer que representen.

Amb una durada d’1 h 45 minuts estarà al Teatre Romea fins al pròxim 6 de març.

Leave a Reply