– 086 – Teatre – LA FILLA DEL MAR, El Musical – Teatre Condal – (🐌🐌🐌🐌) – 19/02/2022

Dissabte dia 19 vam fer cap al Teatre Condal per veure la nova adaptació de La Barni Teatre, de LA FILLA DEL MAR, El Musical, un dels drames més coneguts d’Àngel Guimerà.

Una proposta sota la direcció escènica de Marc Vilavella i la direcció musical de Marc Sambola, creador també de la música i lletres, i on Jaume Viñas n’ha fet la dramaturgia i les lletres.

LA FILLA DEL MAR està interpretada per Xavi Casan, Mariona Castillo, Candela Díaz SanzGracia Fernández, Irene Jódar Garcia, Albert Mora, Arnau Puig, Marc Sambola, Clara Solé i Toni Viñals.

La Barni Teatre va néixer l’any 2006 amb Marc Sambola, Marc Vilavella i Gracia Fernández al capdavant. El seu primer espectacle va ser “OJOS VERDES, MIGUEL DE MOLINA IN MEMORIAM” que nosaltres vam veure a La Seca el 2013. També vam poder gaudir del seu tercer espectacle “TAN BONICA AQUESTA NIT” al Teatre Maldà en 2019. LA FILLA DEL MAR és el cinquè espectacle de la companyia i va ser estrenat al Grec Festival de Barcelona el juny de 2021. Una companyia que busca redescobrir materials escènics i musicals d’arrel popular.

Àngel Guimerà va estrenar aquesta obra el 1899 quan ja havia dut a escena “Maria Rosa” i “Terra baixa”. És la història d’una nena de cinc anys, única supervivent d’un naufragi, que arriba a les platges d’un poble de la costa catalana. L’Àgata (Clara Solé) ha crescut com a germana de la Mariona (Mariona Castillo) acollida per la seva família. La tornada a la comunitat de Pere Màrtir (Toni Viñals), serà l’objecte de la discòrdia entre les germanes i es desfermarà la tragèdia.

En aquesta producció el que es vol posar en primer terme és el tractament que fem a les persones que considerem diferents i com pot condicionar la nostra identitat l’entorn social en el qual vivim.

Com pretenia la companyia s’ha fet una aproximació a l’obra de Guimerà a l’espectador actual sense traslladar el context històric, reconvertint, això si, el llenguatge arcaic de l’autor en un text que resulti entenedor sense desvirtuar la poètica de les paraules de Guimerà. Tot i el tractament actualitzat del text, es traspua un cert anacronisme i l’argument es podria titllar de masclista en presentar-nos un jove sense ofici conegut, que les enamora a totes i dues joves que lluiten per obtenir el seu amor.

Una proposta que contrasta la independència i “salvatgisme” de l’Àgata davant del comportament acomodat i conformat de la resta dels habitants del poble. Ella no ha deixat de ser en cap moment, l’element aliè, la persona que no pertany al poble, tot i que els seus habitants l’han acollida i celebren cada any una festa en la data de la seva arribada.

Pere Màrtir és l’element distorsionador, cap dona del poble s’ha resistit als seus encants i li guarden rancúnia, encara que es mostrin hipòcrites, sota una capa d’aparent cordialitat.

“… veiem que el nucli de la peça, el que tots aquests éssers humans comparteixen és la por a allò desconegut, al canvi, a la incertesa. És d’aquí d’on neix el rebuig a Àgata, i l’amor-odi a Pere Màrtir. I és en aquestes situacions de por on el comportament humà pot arribar a passar els límits coneguts. Tots els personatges de la comunitat on es situa la història entren en una espiral de deshumanització capaç d’apoderar-se de tots ells i de fer-los actuar amb instint animal contra la moral i les lleis establertes.”

LA FILLA DEL MAR, El Musical“, queda ben bé a la frontera entre un musical i una obra de text, amb un pes important de la coreografia. Com la mateixa companyia diu «una obra de text on es canta molt o un musical on es parla molt.».

Els mateixos actors són els intèrprets de la música (guitarra, piano, violí, acordió i percussió) i a la segona escena aposten pel metateatre amb els actors reinterpretant el que han viscut abans amb moments en què queden paralitzats a l’espera de què els “hi toqui” actuar. Ni un bri de música en aquesta escena molt eixerida i que ha fet aixecar les rialles.

Magnífic el moviment de Teresa G. Valenzuela, l’escenografia i vestuari de Jordi Bulbena i Marc Udina, el so de Jordi Ballbé, la caracterització de Núria Llunell i la il·luminació de Jordi Berch. Un espai escènic simbòlic que es va adequant i acolorint a mesura que la trama va assolint els tints més dramàtics. Una clara aposta pel minimalisme escènic.

Es tracta d’un bon espectacle, amb un acurat tractament del text i unes excel·lents interpretacions, destacant les dels tres protagonistes sense desmerèixer a les “xafarderes”, els “pescadors” o el terratinent amb el seu doble paper …. El moviment i la música, amb la guitarra de Marc Sambola com a eix de l’espai sonor, arrodoneixen aquesta proposta multidisciplinària.

Una proposta que es podrà veure al Teatre Condal fins al 10 d’abril.

Leave a Reply