Ahir divendres 18 de febrer vam assistir a la primera representació DE PERRAS Y CRIADAS en una nova sala de teatre, la Sala Pangolí, un nou espai teatral que ha ocupat les instal·lacions on hi havia Microteatre BCN, al carrer Bailén.

Il·lusió, nervis, expectatives … un nou projecte amb uns nous impulsors i amb un nou format de programació. El local ha estat reformat i l’equip que el gestiona està format per professionals del teatre i d’altres àmbits.

La Sala Pangolí pivotarà sobre dues branques d’activitat, una única sala que acollirà peces de teatre d’aproximadament una hora de durada, de dijous a diumenge, i l’espai del bar, amb programació pròpia de cap de setmana, vermuts, monòlegs, concerts en acústic, presentacions o programació infantil.

La primera obra que ha estat programada ha sigut DE PERRAS Y CRIADAS escrita i dirigida per Félix Herzog i interpretada per Marta Fons.

Félix Herzog és dramaturg, actor i director de teatre i nosaltres hem pogut gaudir de les seves interpretacions en diverses ocasions a sèries com “La Riera” a TV3, a “CAROUSEL EN CONCERT” (teatre Grec 2018) i recordem especialment “A CADA REY SU MERECIDO” (Versus Teatre 2017) escrita per ell i on era un dels protagonistes.

Com si fos un càstig, Anita es veu obligada a ordenar les golfes de casa seva. Entre maletes i capses de cartó trobarà una inesperada interlocutora amb què reflexionarà sobre la seva vida i el seu passat, la seva identitat i el seu origen, el seu primer amor i els que el van seguir… I la farà qüestionar-se si de començar a viure la seva joventut avui dia tornaria a fer-ho de la mateixa manera.

Es tracta d’un relat a mig camí entre la realitat i la ficció, on la protagonista, Anita, ens explica en primera persona com va viure la migració de la seva família, quan ella era encara una nena petita, des de la seva Andalusia natal fins a Barcelona amb el “sevillano”.

Impactada per la grandària de l’estació de França “la catedral del tren“, per la immensitat de la ciutat i per l’amabilitat de la seva gent, ens explica com van sobreviure a les penúries a què estaven sotmeses les persones que arribaven a Barcelona amb “una mà al davant i l’altra endarrere”.

De com la seva germana petita va ser acollida en un internat, ja que es tractava “d’una persona menys a alimentar“, i com ella va entrar a servir en una casa benestant, per sort, sota les ordres d’un amable majordom. Sempre patint però per ser considerats llavors com a “xarnegos” per una determinada capa social.

Anys més tard ella contrau matrimoni amb el Paco, enamorada?? …. Jo estava il·lusionada!!!! Un matrimoni que fa aigües de seguida, però que malgrat tot, continuen la seva vida plegats. Una segona migració, aquest cop a Alemanya per intentar guanyar-se la vida i un tornar a començar en un país on els immigrants no són considerats ciutadans de primera.

Marta Fons, una actriu de primeríssima qualitat a la qual no havíem tingut l’oportunitat encara de veure treballar, interpreta el seu paper d’una forma convincent i creïble, amb una naturalitat aclaparadora. Un feliç descobriment, una actriu a la que a partir d’ara intentarem seguir allà on participi.

Un text molt pensat i ben escrit, que ens ha arribat a l’ànima fins a emocionar-nos, perquè es tracta d’una fusió de records reals de l’àvia i la tieta-àvia d’en Fèlix Herzog, el seu autor. Però també potser perquè podrien ser perfectament records similars dels nostres pares, que van migrar a Barcelona des de diferents llocs de la península (amb un altre tren anomenat “xangai”)… i que també van viure experiències similars.

Un magnífic text que ens alerta que cal no oblidar mai les conseqüències de les migracions forçades que s’estan repetint aquí i allà en els nostres temps. Com veieu, un text que ens ha agradat molt, amb les notes d’humor justes per trencar la duresa dels fets que l’Anita va desgranant.

Una sala acollidora, una senzilla, però efectiva posada en escena, escenografia, il·luminació i fons sonor perfectes.

A vegades feliçment et trobes amb sorpreses com aquesta petita joia teatral, teatre de petit format, però teatre pur, molt proper a l’espectador, on l’actor et mira directament als ulls i et fa viure amb ell històries que arribes a fer-les teves.

Molt recomanable. No us la perdeu, feu-nos cas. Es podrà veure a la Sala Pangolí, els divendres a les 21.30 h i els dissabtes a les 18 h, fins al 26 de març.