– 084 – Teatre – 5e festival OUI ! de T(h)eatre en Francès de Barcelona – PÉDAGOGIES DE L’ÉCHEC – (🐌🐌🐌) – Dau al Sec Arts Escèniques – 16/02/2022

Dimecres 16 de febrer vam veure la tercera proposta del 5e festival de T(h)eatre en Francès de Barcelona, un festival que arriba a la seva fi dijous dia 17 a l’Institut Francès de Madrid.

Aquesta proposta, PÉDAGOGIES DE L’ÉCHEC, es va representar el passat cap de setmana a la Sala Trono de Tarragona. Es tracta d’un text de Pierre Notte que ha dirigit dues de les obres presentades en el Festival, i que nosaltres no hem pogut veure, “La Magie Lente” i “Jubiler”.

En aquesta ocasió la representació, sobretitulada al català, ha tingut lloc a la sala DAU al Sec Arts Escèniques, ubicada al cor del Poble Sec.

Al setè pis, a uns despatxos on ja no hi queda res, dos individus continuen sotmesos a les lleis del poder i de la jerarquia. Al seu voltant, tot s’ha ensorrat, un terratrèmol o un conflicte mundial, és igual. Són aquí, en aquest món devastat i desert; i tot i això, continuen produint i “fent feina” penjats al buit, envoltats de forats.

Una mirada feroç que ens mostra la manera com funcionen les organitzacions, manegades per persones insensibles a tot allò que els envolta. Persones que ocupen llocs de poder i es creuen en el dret de fer i desfer en les vides dels que tenen sota “les seves ordres”.

Un text que interroga amb humor la ferocitat en el món del treball. Una història surrealista, a estones inversemblant, que ha estat magistralment interpretada per Caroline Marchetti (una directora) i Franck Duarte (un assistent de direcció).

Dues persones, que enmig del no-res, quan tot s’ha ensorrat al seu voltant, continuen mantenint els seus rols professionals, el poder i la immunitat de la directiva i el servilisme del treballador, contínuament amenaçat de perdre la feina si no fa el que ella li mana.

Per sota d’ells, s’albiren les bastides que estan muntant uns treballadors per a una hipotètica reconstrucció del món que s’ha ensorrat. Però lluny de demanar ajuda, ells continuen valorant el cost d’aquestes bastides perquè han de continuar treballant encara que no puguin ni menjar ni beure, ni tinguin un paper i un bolígraf per prendre notes.

Poc importa que ha provocat la desolació que els envolta. Ni tan sols saben si els seus companys de feina han sobreviscut.

L’important és continuar treballant.

Una bona posada en escena i unes interpretacions molt convincents.

Leave a Reply