– 083 – Teatre – OCAÑA, REINA DE LAS RAMBLAS – Teatre Condal – (🐌🐌🐌🐌) – 15/02/2022

Ahir dimarts 15 de febrer vam tenir l’oportunitat d’anar al Teatre Condal per veure OCAÑA, REINA DE LAS RAMBLAS, un espectacle que per diferents motius se’ns havia anat “escapant”. Aquesta producció va rebre els premis de la crítica 2019 al millor musical i al millor intèrpret de musical.

OCAÑA, REINA DE LAS RAMBLAS amb dramatúrgia i direcció d’escena de March Rosich, direcció musical de Marc Sambola i moviment de Roberto G. Alonso, compta amb la magnífica interpretació d’en Joan Vázquez acompanyat a la guitarra per Jordi Costa.

José Pérez Ocaña, conegut com a Ocaña, va ser un artista inclassificable, nascut a Cantillana (Sevilla) el 1947, que es va transformar en icona de la resistència a la dictadura franquista durant la transició espanyola. El 1971 va abandonar la seva ciutat natal per instal·lar-se a Barcelona on va desenvolupar la seva carrera artística.

Va irrompre com a performer i es va convertir en activista pioner dels drets LGTBI molt abans que existissin aquestes sigles. Les seves passejades per les Rambles, sovint acompanyat de Nazario, es convertien per si mateixes en accions performatives. El seu pis de la Plaça Reial, i el seu llit, es va convertir en lloc de trobada de les personalitats més conegudes de la Barcelona underground dels anys vuitanta.

OCAÑA, REINA DE LAS RAMBLAS és un homenatge al controvertit personatge en un recital teatralitzat a ritme de cobla. Les paraules en primera persona d’aquest pintor naïf es combinen amb les interpretacions de cobles clàssiques com “Ojos verdes”, “El día que yo nací”,”Tatuaje”, “Yo soy esa”, “Y sin embargo te quiero”, “Niña de fuego”, “Romance a Ocaña” o “Francisco Alegre”. La narració es va alternant en primera o tercera persona intercalant en alguns moments la forma de parla andalusa.

Joan Vázquez caracteritzat per Txus González i amb vestuari de Joana Martí es posa en la pell d’aquest artista i repassa els capítols més importants de la seva vida, de manera desordenada, sense un ordre cronològic lògic i de la seva tràgica mort, ocorreguda a Cantillana el 1983 on va anar malalt de Sida (diagnosticat com hepatitis mal curada). Allà va organitzar una rua per a la festa de Carnestoltes, i es va disfressar de sol. El seu vestit de paper i roba es va cremar accidentalment, a causa de les bengales inserides per fer “lluir el sol”, i ell va morir a conseqüència de les cremades patides.

Malgrat que aquest és un espectacle que ben segur guanya molt més en un espai més petit que la de la Sala del Teatre Condal, Joan Vázquez ens ha ofert una interpretació esplèndida d’un personatge amb personalitat pròpia i que es viu en l’imaginari de molts.

Un intèrpret al qual anem seguint de fa temps i que ens captiva per la seva veu, la seva naturalitat i la seva capacitat per transmutar-se en altres. Recordem “CIUTAT DE GESPA” (El Maldà 2018) o “PAQUITO FOREVER” (Teatre Almeria 2017), així com el magnífic “20 ANYS NO SÓN NÁ” que vam veure a la Sala Barts en 2019.

Una proposta esplèndida que es podrà veure tots els dimarts, al Teatre Condal, fins al dia 15 de març.

Leave a Reply