– 079 – Teatre – ADEU ARTURO (La Cubana) – (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Coliseum – 10/02/2022

Ahir dijous 10 de febrer, vam anar al Teatre Coliseum per poder veure l’última proposta de La Cubana, ADEU ARTURO, una proposta que es va estrenar el maig del 2018 al Teatre Olympia de València i ha girat per més de 20 ciutats de tot l’Estat. El setembre del 2020, i per tal de celebrar els quaranta anys de la companyia, havien d’aterrar a Barcelona, però es va haver d’endarrerir per la pandèmia i ha hagut d’esperar fins a aquest mes de febrer.

Mentrestant van preparar l’exposició dels 40 anys, que es va anomenar “La Cubana 40+1: un viatge del no res, al 2021” que vam poder veure a Sitges el passat mes de desembre…. i que com veureu en la ressenya d’aquest enllaç, …. ens va fascinar.

ADEU ARTURO explica d’una manera esbojarrada i divertida la parafernàlia que es crea a partir de la defunció d’un artista polifacètic, Arturo Cirera Mompou, que mor a 101 anys i el que comporta la preparació del seu funeral. Un funeral dissenyat pel mateix difunt, que vol evitar qualsevol mostra de pena i tristesa i que en comptes de dols, condols i “llantos”, vol una gran festa. Un acte on vol que participin els seus amics, per tal de celebrar una vida viscuda intensament minut a minut.

És un espectacle escrit i dirigit per Jordi Milán, que interpreten Xavi Tena, Filomena Martorell, David Ramírez, Annabel Totusaus, Nuria Benet, Àlex Gonzàlez, Montse Amat, Toni Sans, Virginia Melgar, Miguel Arnau i Víctor G. Casademunt.

Amb un teatre Coliseum, que feia realment goig… ple de gom a gom, l’espectacle està dividit en dues parts sense cap interval.

A la primera part ens van desgranant la vida del difunt, un conegudíssim escriptor, pintor, escultor, col·leccionista d’art, poeta, compositor musical, dramaturg, actor i director. Ens parlen dels seus amics que li volen retre homenatge en aquest acte, ens parlen del seu millor amic, el seu lloro Ernesto amb qui comparteix pis (Ernesta i Totoro, són els animals reals que es combinen a cada funció per acompanyar al difunt protagonista), de la Herminia, la seva veïna de replà o de Rashid El-Halili el seu fidel xòfer. I també ens parlen de la seva família, cosins i nebots.

A la segona part ens situem uns dies abans de la mort del difunt …. I no podem dir res més.

Hem de reconèixer que la primera part de la representació se’ns va fer fins i tot feixuga, per excessivament reiterativa. Com de costum, en els espectacles de La Cubana, alguns espectadors entren en acció de forma “voluntària” i aquesta vegada amb mascareta inclosa…  i evidentment s’ho passen d’allò més bé; però malgrat que les accions són divertides (fins a cert punt), i toca “jugar” … a nosaltres ens va arribar a cansar. Llavors ens vam témer el pitjor.

Per sort en un moment donat de l’espectacle, l’acció fa un gir inesperat i guanya absolutament en tots sentits…. i com sempre passa en tot allò el que fan, deixen novament als espectadors sense alè i meravellats per la seva increïble creació.

Com ells mateixos diuen a ADEU ARTURO ens parlen de teatre, del teatre de la vida. Del teatre social. Del teatre que fem tots a la nostra vida quotidiana, del teatre que hi ha als carrers, als mercats, a les feines, a la família, amb els amics i en qualsevol acte social.

Un funeral festiu que dura dues hores i que quan sembla que s’acaba torna a començar amb el més pur estil “cubana”.

Un desplegament de mitjans increïble, amb escenografia de Castells Planas, So de Jordi Agut (Txoli), il·luminació d’Aleix Costales, vestuari de Cristina López, caracterització de La Bocas, composició i arranjaments musicals de Joan Vives, vídeo de Joan Rodón (dLux.pro) i coreografia de Leo Quintana.

Un espectacle “cubana” 100% (molt més a la segona part que a la primera) amb color, música, humor, dansa i sobretot molta, molta imaginació.

Onze intèrprets principals i sis acompanyants, dels que no hem sabut el nom, omplen l’escenari i la platea del teatre com si fossin un fotiment d’actors. Molts canvis de vestuari i de personatges amb infinitat de registres per a cada un dels actors.

Un funeral que és una festa, un homenatge a la vida a través de la mort, ja que com diuen, la mort només passa en un dia de la teva vida, la resta de dies s’han de viure. El futur encara no existeix i el passat, és passat …. Carpe diem !!!

Una proposta engrescadora i divertida que no es pot perdre ningú dels admiradors d’aquesta companyia i que nosaltres aconsellem també als que encara no els coneixen.

ADEU ARTURO està programada fins al 22 de maig del 2022 al Teatre Coliseum, i com diuen ells mateixos ….. ni un dia més ni un dia menys!

Leave a Reply