Ahir dimarts 8 de febrer, i dins del nostre abonament, vam fer cap al Gran Teatre del Liceu per veure la producció de Gilbert Deflo, LA DAMA DE PIQUES.

Es tracta d’una òpera en tres actes, obra de Piotr Ilitx Txaikovski, i amb llibret de Modest Txaikovski, germà del compositor, basat en l’obra homònima de Puixkin. El compositor va compondre, en quaranta-quatre dies, la música d’aquest llibret en resposta a un encàrrec dels Teatres Imperials Russos. Aquesta és l’última obra del compositor que va morir tres anys més tard a causa d’una infecció de còlera.

És la tercera vegada que el Liceu programa aquesta producció després de les ofertes els anys 2003 i 2010 (aquesta darrera també la vàrem poder veure).

El director d’escena belga Gilbert Deflo va dissenyar aquesta producció, que ens fa viatjar a la luxosa i decadent Rússia tsarista amb una tragèdia encarnada en la figura de Hermann (Yusif Eyvazov), un heroi romàntic que pensa que la vida és només un joc i està disposat a perdre-ho tot. Sacrifica el seu amor per Lisa (Lianna Haroutounian) per tal d’aconseguir la combinació màgica de tres cartes, en poder de la vella comtessa  (Elena Zaremba), àvia de Lisa, que li permetrà guanyar. Un protagonista molt complex obsedit per la passió pel joc, que un destí ineluctable el duu al desamor, al crim i a la mort.

Al no poder descobrir el secret, ja que la comtessa ha mort accidentalment d’un esglai, Hermann embogeix i segueix les indicacions del fantasma de la comtessa que li revela la combinació màgica de les tres cartes. Però el fantasma l’ha enganyat.

L’acció de Pikovaia dama se situa a la fi del segle XVIII a Sant Petersburg, sota el regnat de la tsarina Catalina la Gran. Una tsarina que al final del tercer quadre entra en escena després del ballet clàssic representant una coreografia de Nadejda L. Loujine inspirat en el ballet que es va dissenyar per a l’estrena de l’òpera el 1890 al Teatre Marinski de Sant Petersburg.

Els altres intèrprets de la representació que nosaltres hem pogut gaudir han estat Lukasz Golinski en el paper de Comte Tomski, Rodion Pogossov en el paper de Príncep Leletski, David Alegret com Txekalinski, Ivo Stanchev com a Surin, Antoni Lliteres com a Txaplitski i com a Mestre de Cerimonies, Lena Belkina com a Polina, Mireia Pintó en el paper de la Governanta, Gemma Coma-Alabert com a Maixa i Mercedes Gancedo en el paper de Prilepa.

Una ampul·losa i espectacular escenografia i un exuberant vestuari (William Orlandi) que canvien en nombroses ocasions al llarg de la representació i que va des del parc alegre i primaveral de la primera escena, on hem pogut escoltar al Cor infantil VEUS – Amics de la Unió de Granollers (dirigits per Josep Vila i Jover), a les sumptuoses habitacions de Lisa, a l’interior del palau i d’allà a les habitacions de la comtessa on la producció comença a girar cap a la foscor i el fatal desenllaç en què derivarà tot plegat. Cal destacar també el magnífic treball d’il·luminació d’Albert Faura.

La direcció de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu ha estat a càrrec del director Dmitri Jurowski que a nosaltres ens ha satisfet tot i les crítiques negatives que hem llegit en alguns mitjans.

El Cor del gran Teatre del Liceu dirigit per Pablo Assante, magnífic, continua interpretant amb mascaretes el que suposa un hàndicap per ells i pels que els escoltem.

En resum, tenint en compte que sempre ens ha agradat molt la música de Txaikovski, que hem pogut gaudir d’una esplèndida posada en escena, i potser sobretot a què havíem llegit algunes crítiques que consideraven que alguns dels seus principals intèrprets, no estaven a l’alçada …. 

…Hem de reconèixer que a nosaltres, gairebe tots els intèrprtes ens han agradat força i que hem gaudit de valent d’aquesta magnífica vetllada operística, molt més del que esperàvem.

Per tot això, l’hi atorguem la nostra màxima valoració.