– 074 – Teatre – EL PALMERAL – (🐌🐌+🐚) – Teatre Akadèmia – 02/02/2022

Dimecres dia 2 de febrer era nit d’estrena al Teatre Akadèmia.

EL PALMERAL escrita per Albert Tola i dirigida per Rodrigo García Olza. Una coproducció de la companyia Nigredo (fundada l’any 2013 per Rodrigo García Olza i Albert Tola), el nuevo Teatro Fronterizo (NTF) de Madrid i el Teatre Akadèmia.

Es tracta d’un espectacle de nova creació circumscrit dins del projecte “Cicatrizar”, projecte de creació dramatúrgica entre Colòmbia i Espanya, impulsat per José Sanchís Sinisterra i el Nuevo Teatro Fronterizo.

“El terrible de les guerres civils, dels conflictes sagnants entre membres d’una mateixa comunitat nacional, regional o local… ve després. Un després pròxim o remot, acuitat per la memòria o humiliat per l’oblit, però també amenaçat pel fantasma de l’etern retorn. Perquè el rancor d’uns i el dolor d’uns altres –victimaris o víctimes- només pot atenuar-se amb el poder justicier de la paraula sencera, de la imatge completa, del relat veraç, del diàleg obert.”

EL PALMERAL ens situa a al-Àndalus del segle XI, quan s’esdevé la caiguda dels regnes de taifes i comença la decadència de l’exuberància literària i social que coincideix amb el començament de les guerres civils.

Un funcionari de la cort, l’historiador i poeta Abu Hassan (Ruben Ametllé) s’enamora d’un soldat anomenat Tahir (David Anguera) i mantenen relacions a la llum de la lluna. Denunciats pel deixeble de Hassan, Khalid (Rodrigo García Olza), tots dos són degollats públicament en un palmerar.

Leila (Alicia González Laa) és la dona del poeta i també poetessa que estima i admira el seu marit amb qui comparteix un món espiritual i intel·lectual.  Aisha (Anna Casas) és la dona de Tahir i germana de Khalid i només sap de cuina, no ha rebut estudis i se sent estafada pel seu marit a qui no perdona.

Abdelhadi (Juanma Diez) a qui veiem projectat en vídeo, és el botxí encarregat d’ajusticiar els dos amants que no està d’acord amb la pena imposada, però que acaba fent la seva feina. I finalment, un personatge que apareix en els últims minuts de la representació, L’alosa (Elena Fortuny), l’ocell que ha contemplat l’execució des del cel i al que tots han fet esment.

Set veus, set monòlegs, que expliquen la història de les dues execucions i el dolor que ha provocat en cadascú d’ells inclosos els ajusticiats.

El text (potser el millor de la proposta), en castellà, és d’una gran bellesa i molt poètic, i també un cant a la llibertat.

Les interpretacions individuals són en general correctes, però hem tingut problemes seriosos d’audició amb els dos primers monòlegs per manca de projecció de veu dels actors Ruben Ametllé i Alicia González Laa, que malauradament ens ha dificultat molt poder captar la bellesa de les paraules i el seguiment correcte del què ens volien transmetre.

Segons comenta el director de la proposta, a la posada en escena han volgut recollir la tradició dels comptadors d’històries dels deserts, on és simplement la paraula la que dona pas a un món d’imatges. L’escenografia representa el mateix palmerar deu segles més tard, encara amb restes de palmeres i de les restes de tot allò que la nostra societat ha rebutjat o considera inútil.

Assessorat per historiadors i filòsofs Albert Tola va escriure un rashomon (una peça, un poliedre) que conté els set monòlegs que expliquen una història des de diferents punts de vista. Algunes veus ens parlen des de la mort, unes altres des de la seva pròpia realitat i altres ni tan sols són humans. Totes sonen al mateix lloc, al palmerar de nit.

El monòleg d’un dels 7 personatges, està prèviament filmat i segons el nostre punt de vista, erròniament projectat sobre el terra de l’escena, la qual cosa també dificulta la seva correcta visió, ja que els espectadors no tenen prou perspectiva.

Una proposta que no ens ha atrapat, potser degut als esmentats problemes d’audició o potser ha estat la posada en escena on els set monòlegs tenen lloc amb els actors en actitud molt estàtica, sense a penes moviment.

Hem mirat el rellotge massa vegades i això és un senyal evident que no ens ha satisfet, malgrat les expectatives que teníem sobre aquest text.

Es podrá veure al Teatre Akademia fins al 27 de febrer.

Leave a Reply