– 073 – Teatre – 5e festival OUI ! de T(h)eatre en Francès de Barcelona – LA COLLECTION – (🐌🐌🐌) – Institut Français de Barcelone – 01/02/2022

La passada setmana ens van recordar de la celebració d’aquest festival, el cinquè Festival OUI ! de T(h)eatre en Francès de Barcelona, al que havíem assistit en la seva primera edició, en 2017, i vam buscar forats a la nostra agenda per poder veure alguna de les representacions.

Aquest festival està impulsat per la companyia parisenca Mise en Lumière i Barna-Bé i dirigit per Mathilde Mottier i François Vila.

Aquesta edició del Festival es desenvolupa des del passat 28 de gener i fins al dia 17 de febrer en vuit seus a diferents ciutats: A Barcelona, l’Institut Francès de Barcelona, la sala Dau al Sec, el Teatre Tantarantana, la llibreria Jaimes, el Reial Cercle Artístic i la Casa Elizalde, a Tarragona la Sala Trono, a Sant Cugat la Sala Clavé la Unió i a Madrid l’Institut Francès de Madrid.

Es presenten vuit produccions teatrals sobretitulades, lectures dramatitzades, taules rodones i primícies d’autors novells agrupades sota l’anomenat Km0.

Dimarts dia 1 de febrer vam fer cap a l’Institut Français de Barcelone per veure LA COLLECTION, una proposta de la companyia suïssa Collectif BPM i que és la primera companyia d’aquesta nacionalitat que es presenta al festival.

Collectif BPM amb seu a Ginebra, és un trio d’actors i creadors de l’escola Serge Martin: Catherine BüchiLéa Pohlhammer i Pierre Mifsud. Tres actors que van formar trio a un espectacle i des d’aquell moment van decidir col·laborar desenvolupant el projecte “LA COLLECTION”, un projecte que s’articula en diversos episodis al voltant d’objectes vintage obsolets com poden ser el ràdio-casset, la televisió de tubs catòdics, el ciclomotor o el telèfon fix.

En aquesta ocasió hem pogut gaudir de la peça entorn del ciclomotor i el telèfon fix. Tres actors, que  únicament amb el text i la seva gestualitat ens fan “veure” una escenografia inexistent.

Amb una gran dosi de comicitat, els tres actors donen vida a aquests objectes que ja només existeixen al nostre imaginari o al nostre record. Amb un posat d’absoluta innocència van deixant anar acudits i juguen amb nosaltres explicant situacions inversemblants.

3 cadires, 3 actors i molt de talent per a una evocació sòbria i desenfrenada de dos objectes d’abans. Entre records personals i referències de Hollywood, les històries es barregen fins al punt de teixir una màquina de joc saborosa. Un text intel·ligent que ens endinsa en un remolí de rialles, emocions i reflexions.

Segons van explicar a la petita xerrada que va tenir lloc en acabar la representació, la concepció de l’espectacle és de tots tres, decideixen quin és l’objecte protagonista i a partir d’aquí investiguen, llegeixen, recorren a la memòria pròpia o de familiars i amics, visionen pel·lícules ….. i van construint un text. Un cop tancat el text decideixen de quina manera ho portaran a escena.

La peça que hem vist avui va ser presentada al Festival d’Avinyó 2021 i ha estat sobretitulada al castellà. L’hem gaudit força, ja que hem passat una bona estona amb la seva peculiar comicitat.

Leave a Reply