… i diumenge 30 de gener, de nou a la Sala Beckett per veure la proposta ANIMAL NEGRE TRISTESA dirigida per Julio Manrique. Un espectacle que forma part del cicle Planeta Persona,  amb   un text d’Anja Hilling i traducció de Maria Bosom.

Quatre homes, dues dones i un nadó van d’excursió a un bosc. Són gent “bonica”, rica i creativa.

El Pol (Ernest Villegas) és arquitecte i està emparellat amb la Miranda (Mima Riera), una model que ha aparcat la seva carrera en tenir la filla de tots dos, la Glòria que ara té vuit mesos. L’Oskar (Jordi Oriol) és artista plàstic i és company sentimental del Martin (David Vert) que dirigeix una agència de models. I finalment la Jennifer (Mia Esteve) fotògrafa i exparella del Pol, germana de l’Oskar i que ara està amb en Flynn (Joan Amargós), un cantant d’un conjunt musical a l’alça.

Viatgen tots plegats en una furgoneta fins al lloc d’acampada. Discussions cíniques i el perenne joc de l’amor i la distància marquen les converses. Han abandonat conscientment la comoditat de la ciutat per veure que els ofereix una nit enmig de la natura.

Fan una barbacoa, beuen i fumen. Quan dormen, una espurna desferma un incendi infernal. Tots fugen en diferents direccions. El que compta és salvar la vida. 

Un bonic, terrible i estrany artefacte tràgic que ens mostra un petit i privilegiat grup d’éssers humans que, amb la imprudència d’una colla de “nens” que juguen despreocupadament a l’ombra dels arbres, ignorant qualsevol perill, obren les portes de l’infern.

Narrat cronològicament per l’actriu Màrcia Cisteró i per Norbert Martínez, que guitarra o micro en mà s’integren al grup d’actors protagonistes d’una manera brillant; no es tracta d’una obra sobre els incendis o el canvi climàtic, que també.

Fotos de David Ruano

Es tracta d’una obra que ens parla sobre la responsabilitat que tots tenim amb el nostre planeta i ens parla de qui som. L’autora posa als protagonistes en una situació límit perquè puguin descobrir qui són realment. Uns protagonistes que a l’inici de l’obra estan massa ocupats mirant-se entre ells i no miren al seu voltant. No veuen el bosc. Quan ho han perdut tot és quan s’adonen de qui són i de qui volen ser. Es veuen vulnerables, paralitzats pel dolor i la por. Per primera vegada a les seves vides han deixat de controlar.   

L’experiència de por mortal, soledat i la pròpia vulnerabilitat davant la natura desfermada llança els supervivents a una vida quotidiana que no estan en condicions d’afrontar. Ja no són els mateixos. Ja res no és el mateix. Però han de continuar.

La proposta planteja una evolució dels personatges que van redescobrint el seu veritable ésser a mesura que la por a morir els envaeix, en una tensió creixent que ens manté astorats, immobilitzats a la cadira, immersos en una situació que ens atrapa com espectadors, ens commou i ens fa preguntar a nosaltres mateixos quina seria la nostra resposta, la nostra actuació.

Una posada en escena absolutament espectacular, especialment per l’escenografia d’Alejandro Andújar, il·luminació de Jaume Ventura, so de Damien Bazin, però sobretot pel vídeo de Francesc Isern, que ens embolcalla i ens fa viure com a molt reals les vivències i angoixa dels protagonistes.

Amb tot plegat, aconsegueixen moments increïblement “bells” dins de l’enorme tragèdia que estan representant, un incendi devastador que va provocar la mort de vuit persones (cinc bombers i alguns dels protagonistes). Diferents disciplines en una dramatúrgia bàsicament narrativa on la música, la imatge projectada en l’enorme i allargassada pantalla, els primers plans dels protagonistes, la coreografia del moviment dels actors (Ferran Carvajal), la il·luminació, els efectes de les cendres que cauen sobre un terra recremat i finalment la pantalla transformada en miralls on ens veiem reflectits, fan que finalment tots, actors i espectadors siguem víctimes de la tragèdia.

Acurats també el vestuari de Maria Armengol i la caracterització de Nuria Llunell.

La direcció de la proposta ( Julio Manrique) i absolutament totes les interpretacions, són immillorables.

Una proposta imperdible. Ens aventurem a assegurar que serà una, de les… (o “la”), millors propostes escèniques d’aquesta temporada. Es podrà veure a la sala de baix de La Beckett fins al dia 6 de març.