– 072 – Teatre – ANIMAL NEGRE TRISTESA – (馃悓馃悓馃悓馃悓馃悓) – Sala Beckett – 30/01/2022

… i diumenge 30 de gener, de nou a la Sala Beckett per veure la proposta ANIMAL NEGRE TRISTESA dirigida per Julio Manrique. Un espectacle que forma part del cicle Planeta Persona,聽 amb聽 聽un text d鈥Anja Hilling i traducci贸 de Maria Bosom.

Quatre homes, dues dones i un nad贸 van d鈥檈xcursi贸 a un bosc. S贸n gent 鈥渂onica鈥, rica i creativa.

El Pol (Ernest聽Villegas) 茅s arquitecte i est脿 emparellat amb la Miranda (Mima聽Riera), una model que ha aparcat la seva carrera en tenir la filla de tots dos, la Gl貌ria que ara t茅 vuit mesos. L’Oskar聽(Jordi Oriol) 茅s artista pl脿stic i 茅s company sentimental del Martin (David聽Vert) que dirigeix una ag猫ncia de models. I finalment la Jennifer (Mia Esteve) fot貌grafa i exparella del Pol, germana de l’Oskar聽i que ara est脿 amb en聽Flynn聽(Joan Amarg贸s), un cantant d’un conjunt musical a l’al莽a.

Viatgen tots plegats en una furgoneta fins al lloc d鈥檃campada. Discussions c铆niques i el perenne joc de l鈥檃mor i la dist脿ncia marquen les converses. Han abandonat conscientment la comoditat de la ciutat per veure que els ofereix una nit enmig de la natura.

Fan una barbacoa, beuen i fumen. Quan dormen, una espurna desferma un incendi infernal. Tots fugen en diferents direccions. El que compta 茅s salvar la vida.聽

Un bonic, terrible i estrany artefacte tr脿gic que ens mostra un petit i privilegiat grup d鈥櫭﹕sers humans que, amb la imprud猫ncia d鈥檜na colla de “nens” que juguen despreocupadament a l鈥檕mbra dels arbres, ignorant qualsevol perill, obren les portes de l鈥檌nfern.

Narrat聽cronol貌gicament聽per l’actriu M脿rcia聽Cister贸聽i per Norbert Mart铆nez, que guitarra o micro en m脿 s’integren al grup d’actors protagonistes聽d’una manera brillant; no es tracta d’una obra sobre els incendis o el canvi clim脿tic, que tamb茅.

Fotos de David Ruano

Es tracta d’una obra que ens parla sobre la responsabilitat que tots tenim amb el nostre planeta i ens parla de qui som. L’autora posa als protagonistes en una situaci贸 l铆mit perqu猫 puguin descobrir qui s贸n realment. Uns protagonistes que a l’inici de l’obra estan massa ocupats mirant-se entre ells i no miren al seu voltant. No veuen el bosc. Quan ho han perdut tot 茅s quan s’adonen de qui s贸n i de qui volen ser. Es veuen vulnerables, paralitzats pel dolor i la por. Per primera vegada a les seves vides han deixat de controlar.聽 聽

L鈥檈xperi猫ncia de por mortal, soledat i la pr貌pia vulnerabilitat davant la natura desfermada llan莽a els supervivents a una vida quotidiana que no estan en condicions d鈥檃frontar. Ja no s贸n els mateixos. Ja res no 茅s el mateix. Per貌 han de continuar.

La proposta planteja una evoluci贸 dels personatges que van redescobrint el seu veritable 茅sser a mesura que la por a morir els envaeix, en una tensi贸 creixent que ens mant茅 astorats, immobilitzats a la cadira, immersos en una situaci贸 que ens atrapa com espectadors, ens commou i ens fa preguntar a nosaltres mateixos quina seria la nostra resposta, la nostra actuaci贸.

Una posada en escena absolutament espectacular, especialment per l’escenografia d’Alejandro聽And煤jar, il路luminaci贸 de Jaume Ventura, so de聽Damien聽Bazin, per貌 sobretot pel v铆deo de Francesc Isern, que ens embolcalla i ens fa viure com a molt reals les viv猫ncies i angoixa dels protagonistes.

Amb tot plegat, aconsegueixen moments incre茂blement “bells” dins de l’enorme trag猫dia que estan representant, un incendi devastador que va provocar la mort de vuit persones (cinc bombers i alguns dels protagonistes). Diferents disciplines en una dramat煤rgia b脿sicament narrativa on la m煤sica, la imatge projectada en l’enorme i allargassada pantalla, els primers plans dels protagonistes, la coreografia del moviment dels actors (Ferran Carvajal), la il路luminaci贸, els efectes de les cendres que cauen sobre un terra recremat i finalment la pantalla transformada en miralls on ens veiem reflectits,聽fan聽que finalment tots, actors i espectadors siguem v铆ctimes de la trag猫dia.

Acurats tamb茅 el vestuari de Maria Armengol i la caracteritzaci贸 de Nuria Llunell.

La direcci贸 de la proposta ( Julio Manrique) i absolutament totes les interpretacions, s贸n immillorables.

Una proposta imperdible. Ens aventurem a assegurar que ser脿 una, de聽les… (o聽“la”), millors propostes esc猫niques d’aquesta temporada. Es podr脿 veure a la sala de baix de La Beckett fins al dia 6 de mar莽.

Leave a Reply