Diumenge dia 30, a L’Auditori, vam assistir a un dels concerts del nostre abonament de la temporada de l’OBC, batejat com a SCHÉHÉREZADE, que ens ha portat a Verona amb Romeu i Julieta de Txaikovski, a l’Orient Mitjà amb el ballet de Schéhérezade de Rimski-Kórsakov i a una estrena mundial de Benet Casablancas amb la veu de la  mezzo-soprano Allison Cook. Tot sota la batuta de Lina González-Granados.

Lina González-Granados (Colòmbia 1986) ha estat nomenada recentment directora resident de l’Òpera de Los Angeles, lloc que ocuparà fins al juny del 2025. Una direcció enèrgica i entregada que ens ha agradat molt.

El programa ha estat el següent:

• Piotr Illitx Txaikovski (Vótkinsk, Rússia 1840- San Petersburg 1893) – Romeu i Julieta, obertura fantasia (versió 1880) –  (🐌🐌🐌🐌+🐚) 

Es tracta d’una composició basada en l’obra homònima de Shakespeare escrita, a la seva primera versió, l’any 1869. La que escoltem avui és la tercera versió datada en 1880. Una obra que va ser ignorada quan es va estrenar i que ens fa veure a través de l’orquestra la tragèdia a la qual portarà aquest amor impossible.

Segons llegim en el programa de mà, una primera secció tria colors foscos en fustes i cordes i ens trasllada a l’atmosfera espiritual que envolta a Fra Lorenzo. Un diàleg entre vents i cordes exposa el conflicte entre els Capuleto i els Montesco. De fons, l’amor de la parella, aliè a aquest enfrontament, reapareix una vegada i una altra.

• Benet Casablancas (Sabadell, 1956) – Canti ed Estasi di Lea, suite per a soprano i orquestra de l’òpera “L’enigma di Lea” (2021). Els textos cantats són de Rafael Argullol (Barcelona, 1949).  (🐌🐌🐌) 

“L’enigma di Lea” és una òpera composta per Benet Casablancas amb llibret en italià de Rafael Argullol, que va ser estrenada al Gran Teatre del Liceu el febrer de 2019.  

Un conte mític on Lea, després de ser violada per un déu i haver contemplat la immortalitat, inicia un viatge erràtic deambulant per l’espai i el temps. Portadora de l’immortal, esdevé objecte de vigilància de dos éssers monstruosos per evitar que reveli el seu secret.

La mezzo-soprano Allison Cook va ser la protagonista d’aquesta òpera a la seva estrena, i ara ha interpretat aquesta suite per a soprano i orquestra (encàrrec de l’Auditori), que ens permet gaudir d’una composició única que aglutina els aspectes més apreciats de l’òpera.

En paraules del compositor:

“Canti ed Estasi di Lea” adopta una disposició en arc i està integrada per tres grans seccions: introducció orquestral; entrada, ària principal i dansa de Lea; i escena d’amor, ballet (epíleg orquestral).

• Nikolai Rimski-Kórsakov (Tijvin, Rússia 1844 -Liubensk, Rússia 1908) : Schéhérezade, op. 35 (1888) – (🐌🐌🐌🐌🐌)

Schéhérezade opus 35 és una suite simfònica del compositor rus estrenada a San Petersburg el novembre de 1888 i basada en Les mil i una nits. Una acolorida orquestració ens immergeix a l’Orient misteriós dels vels i moviments sinuosos. Una partitura que el mateix compositor va definir com un calidoscopi d’imatges de conte.

La suite està dividida en quatre moviments:

• I. El mar i el vaixell de Sindbad (Largo e maestoso – Allegro non troppo)

• II. La llegenda del Príncep Kalendar (Recitativo Lento – Andantino – Allegro molto)

• III. El jove príncep i la princesa (Andantino quasi allegretto)

• IV. Festival a Bagdad. El mar. Naufragi contra les roques coronades per un guerrer de bronze (Allegro molto)

La veu de la filla del visir, Shéhérezade i la del sultà Shahriar, l’oient dels seus contes, són el fil conductor i els escoltem des dels primers compassos. La narració dels contes està representada per una melodia sensual en un solo de violí acompanyat per l’arpa.

Ha estat un magnífic concert, un dels millors que recordem de les darreres temporades, amb una enèrgica direcció i una OBC que ens ha tornat a fer vibrar, com feia temps no ho fèiem.