Dissabte dia 29 de gener vam fer cap a la Sala Beckett per veure la proposta de la companyia Sixto Paz, SALVACIÓ TOTAL IMMINENT IMMEDIATA TERRESTRE I COL·LECTIVA, que va ser estrenada al Grec Festival 2021. Un text de Tim Crouch amb traducció d’Adriana Nadal i direcció de Pau Roca.

Aquest espectacle forma part del cicle “Planeta Persona. Els límits de la crisi climàtica” que la Sala Beckett i la UOC organitzen conjuntament. El concepte de crisi climàtica serveix com a fil conductor de sis espectacles, dues lectures, tres xerrades i tres col·loquis postfunció.

SALVACIÓ TOTAL IMMINENT IMMEDIATA TERRESTRE I COL·LECTIVA és la història d’una família que busca respostes després d’un cataclisme. Miles i el seu fill Felix, de cinc anys, juguen sobre un llac gelat mentre Anna, la mare i Bonnie, la filla petita de tres anys, s’ho miren des de la riba. El gel es trenca i pare i fill cauen a l’aigua. El pare intenta salvar el petit, però no ho aconsegueix. Ell, en coma, té un somni i decideix seguir-ho embrancant a la família. Però la mare no el segueix i anys més tard intenta recuperar la seva filla, que ara es diu Sol.

Aquest serien els antecedents de la història que es desenvoluparà a la sala. Un espai buit amb cadires en rotllana formant quatre grades. Al sostre una immensa estructura d’una forma indeterminada. A sobre de cada cadira, un llibre.

Els “espectadors”, en obrir el llibre podrem llegir la història d’un home que ha inventat una realitat, la història d’una secta que ha estat convocada per assistir a la formació d’un forat negra que ho absorbirà tot.

Una proposta que no és ben bé teatre, i com diu Pau Roca es tracta d’una obra experiencial on l’espectador ha de llegir a la vegada que els personatges ho interpreten a escena. Una obra que compta amb la participació del públic com a espectadors i com a lectors i on tots hem de passar pàgina alhora. Evidentment, es tracta d’un muntatge molt especial on nosaltres els espectadors també tenim un paper.

Dos dels tres personatges de la història, Sol (Emma Arquillué), i Anna (Vicenta Ndongo) van llegint amb el llibre a la mà dotant d’emoció i gestualitat les paraules. El tercer personatge Miles (Andrew Tarbet), que apareix ben avançada l’obra, és l’únic que parla sense llegir, des del seu paper de líder carismàtic que no dubta de la fidelitat dels seus seguidors.

Tots formen part d’aquest espectacle, incloent-hi cinc noies que circulen per la sala representant també un paper (Laia Cervera, Berta Peña, Judit Reverte, Lídia Robla i Júlia Serra).

L’escenografia és de Paula Bosch, la il·luminació de Guillem Gelabert, el vestuari de Pol Cornudella i la música i espai sonor de Clara Aguilar.

Podrem qüestionar si llegir un llibre en comunitat és teatre, el que és segur és que hem format part d’una experiència compartida, on passar pàgines, observar els dibuixos o llegir es fa en comunitat i al mateix moment que els actors interpreten.

Com diu el mateix Tim Crouch:

“una obra crea el seu propi món en el qual les coses poden fer-se d’una altra manera. El temps pot viatjar tant enrere com endavant. La gent es converteix en altra gent; poden morir i no morir. Teletransportar-se és possible a les obres. Múltiples estats poden coexistir simultàniament. Les obres són realitats independents, mons paral·lels que conviuen juntament amb el nostre. Aquesta multidimensionalitat s’aconsegueix a través de la presència d’una història, una forma i un espectador.” …..”els espectadors-un grup que han acordat seure junts, llegir, donar credibilitat a la història d’un grup que seuen junts donant credibilitat a una història. L’espectador és també un personatge.”

Una proposta que, de ben segur no us deixarà indiferents i que es pot veure a la Sala de Dalt de La Beckett fins al dia 20 de febrer.