Ahir diumenge 23 de gener, vam fer cap al Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, per poder gaudir de la nova creació de la Companyia Pepa Plana SI TU TE’N VAS.

En aquest mateix espai vam poder veure el seu anterior espectacle “VEUS QUE NO VEUS“, i encara més lluny en el temps “PARADIS PINTAT” a la desapareguda Sala Muntaner.

SI TU TE’N VAS és una proposta escrita i dirigida per Pepa Plana i Nan Valentí i interpretada per ells dos i Lola González. Pepa Plana fa d’augusta, Nan Valentí de carablanca i Lola González de contraugusta.

Elles són veïnes d’una escala que, quan esclata una guerra es veuen obligades a fugir de casa seva. Es barallen i es necessiten. Es matarien, però no poden viure les unes sense les altres. Les tres viuen unes realitats molt diferents del que hi havien somiat, Pepa, la cosidora que volia ser ballarina, Lola la fumadora que treballa amb la fusta i volia ser cantant d’òpera i la Sra. Valenti que volia tenir una opulenta vida social i que s’ha quedat sola.

Una finestra, una llum. Una altra finestra, un quotidià. Una altra finestra, un edifici on tres dones ens parlen d’un no poder parar. Tot s’ensorra, es trenca, la maleïda guerra eterna! Tres pallasses que es troben en aquest camí de l’èxode antic per recrear el món i tornar-nos el plaer de riure de les coses més petites, però posant el dit a la nafra quan les coses ens molesten. Viuen en les històries que s’han explicat als contes i utilitzen números de pallassos antics per reafirmar la voluntat de ser còmiques. Tres heroïnes oblidades que ens expliquen la seva història amb la voluntat de riure i fer riure, per viure en la nostra memòria. 

Amb una escenografia molt ben trobada de Xavier Erra, la il·luminació de Yuri Plana, la música de Lluís Cartes i el preciós vestuari de Nídia Tusal, els tres artistes ens parlen de les guerres i converteixen l’espectacle en un joc sobre què faríem si estiguéssim en guerra. El personatge de la Pepa ens interpel·la i ens fa la pregunta de…

… Juguem a la guerra? … segur que voleu jugar?

Pepa Plana ens ha tornat a fer riure i ens obliga a reflexionar. La seva gran capacitat per connectar amb el públic és palpable des del mateix moment que apareix a escena i aquesta vegada acompanyada de la Lola González, una gran pallassa, a la que havíem vist treballar a Fira Tàrrega (THA TZPAR) i que ara ens ha agradat molt.

Ens ha sorprès molt gratament la interpretació de Nan Valentí (Joan Valentí), la senyora Valenti, un actor al qual teníem “classificat” en el grup d’actors dramàtics per la seva interpretació en “MORT A LES CUNETES” que vam poder veure a la Sala Aquitània en 2018.

I amb una gran dosi de comicitat i una gran ingenuïtat ens van parlant de les diverses situacions conseqüència de les guerres, la destrucció, la formació militar, el racionament, la gana, l’empresonament (en aquest gag ha col·laborat el Mag Lari), la fugida, l’exili, els camps de refugiats …..

Unes pallasses que son mirall de les febleses humanes, unes antiheroïnes que ens parlen de la vida en temps de guerra…

… i que ens obliguen a pensar, a pensar que pensem i a pensar que pensem quan pensem …. Hauríem de fer alguna cosa, no?

Una proposta força recomanable, que creiem no està pensada pels nens, però als que ben segur també els agradarà, com de fet vàrem comprovar ahir amb alguns nanos a la sala, ja que l’humor de les pallasses posseeix diferents capes.

L’espectacle es podrà veure a la Fundació Joan Brossa fins al diumenge dia 30 de gener.