Nit d’estrena a l’Off de La Villarroel, amb l’obra escrita i dirigida per Xavi Buxeda i Marcet, que debuta en el món teatral amb QUI ESTIGUI LLIURE. Una proposta que ha passat prèviament per la Sala Trono de Tarragona i pel Teatre de l’Aurora a Igualada i està produïda per Hermann Karson i la Villarroel.

Una obra que ens parla de tres amics, el Pol (Nil Cardoner), la Carla (Paula Jornet) i l’Àlex (Pau Escobar) que, d’ençà que eren petits, comparteixen un espai abandonat del barri on viuen. Estan convençuts de què la seva amistat no es trencarà mai.

Una amistat que sembla consolidada, però que es veu seriosament afectada per la participació d’un d’ells en una agressió homòfoba. Una baralla que s’inicia sense massa sentit i que acaba amb les dues persones homosexuals greument ferides i amb l’empresonament dels agressors.

L’obra qüestiona l’origen de la violència, que porta a les persones a actes que racionalment mai haurien dut a terme. Ens parla de la capacitat de comprensió i de la necessitat de perdonar o de ser perdonat per intentar tancar les ferides passades. 

Series capaç d’amagar els errors més grans dels teus amics per no sentir-te sol? Per què tot allò que els hi vas perdonar llavors, avui, ja no ho perdonaries?

Els amics es retroben en sortir l’Àlex de la presó i proven de reconciliar-se, la Carla, que uneix l’amistat entre els tres joves, intenta que cadascú d’ells assumeixi la seva veritable identitat i s’enfronti amb la naturalesa dels fets, amb independència de l’amistat que els ha unit. Tot trontolla, ja que paral·lelament, el lloc abandonat on es troben, i que senten seu, serà desmantellat per l’ajuntament per construir habitatges socials.

En paraules del seu autor, QUI ESTIGUI LLIURE reflexiona sobre la violència, en concret sobre l’homofòbia, i de com les persones jutgen els agressors depenent si aquests són propers o no.

“És la història d’una amistat ferida per l’odi irracional que busca avançar fugint de les identitats. Els personatges es trobaran davant la cosa que més estimen en el món, però també, la que més els rebutja”.

L’obra defuig la violència explícita i està centrada en la part més emocional dels personatges. Una proposta que no acaba de manera conclusiva i que ens fa pensar en com gestionaríem una situació similar.

Una posada en escena senzilla però efectiva, que planteja tota l’acció en el solar que ells consideren gairebé com “casa seva”, amb una escenografia de Mariona Ubia, amb palès de fusta i un munt de bidons de ferro rovellats a causa de la intempèrie.

Ens ha agradat el text, especialment per la manera de plantejar-nos els fets, incloent-hi un mena de pròleg, amb la intenció de què els espectadors puguem aterrar amb suavitat en l’acció del que passarà després, ple de violència.

Però voldríem destacar per sobre de tot, les magnífiques interpretacions, absolutament convincents dels tres actors, que transmeten energia i sobretot espontaneïtat i que com veieu, a nosaltres ens han agradat molt. Uns actors molt joves que ja hem vist treballar en altres ocasions i que sempre ens han seduït amb la seva manera de treballar als escenaris- Estem convençuts que tenen un futur prometedor.

Una proposta que transmet frescor i que sense dubtes recomanem.

Aquesta proposta del cicle OffLaVillarroel es podrà veure els dimarts a les 20 h i els caps de setmana a les 12:30 h fins al dia 13 de febrer.