– 060 – Teatre – LA GROSSA I LA BÈSTIA – (🐌) – Teatre Gaudí

Al Teatre Gaudí aquest divendres es va estrenar LA GROSSA I LA BÈSTIA un musical en català de nova creació, de petit format i en forma de thriller. El text i les cançons han estat creades per Ever Blanchet, director d’aquest teatre. Ahir dissabte 8 de gener nosaltres la vam poder veure.

Vagi per endavant el nostre total reconeixement a la feina que des d’aquesta sala de teatre i de la mà d’Ever Blanchet i Maria Clausó, es du a terme a favor dels musicals de petit format i en català.

La Companyia Versus Teatre crea i produeix espectacles que fomenten l’autoria catalana contemporània i el teatre musical, des del 1980. Es tracta d’un dels pocs teatres que aposta clarament per aquest gènere de teatre musical en català, i amb música en directe, donant així oportunitat als actors que volen treballar en aquest gènere.

Un cop dit això, creiem que aquesta vegada el resultat no ha estat massa satisfactori, almenys al nostre entendre.

LA GROSSA I LA BÈSTIA, amb codirecció d‘Ever Blanchet i Maria Clausó, vol ser una crítica a l’actual situació socioeconòmica en què es troba Barcelona i a la manca d’habitatges dignes per a tothom. I per fer-ho ens plantegen unes preguntes de fons: Mataries per viure en un pis a l’Eixample? Fins on estaries disposat a arribar?

La Bolinda (Carol González) té un petit àtic llogat al carrer Provença 108, viu amb el Nacho (Sergio Campoy), la seva parella que és en realitat qui paga el lloguer cada mes. La relació entre ells està molt deteriorada i ell ha conegut la Celina (Anna Herebia) amb qui vol anar a viure. Surt sovint amb ella de festa i mentrestant, deixa la Bolinda tancada al seu pis. “Obligats” a conviure, els tres, en el mateix pis, s’inicia un conflicte amb plans secrets que requerirà la intervenció d’un mosso d’esquadra, Virginio Birra (Jaume Casals). Un altre personatge, Sixto (Carles Pulido), un repartidor de pizzes, també pren protagonisme.

Tots cinc intèrprets ja són coneguts en el món del teatre musical, però a nosaltres, en aquesta proposta, no ens han convençut gaire, especialment en la seva interpretació. Això si, en general bones veus i la música en directe.

Així i tot, malauradament no hem pogut connectar gens amb la proposta i en bona part a causa del seu esbojarrat i poc creïble argument.

Ever Blanchet afirma que “l’obra es desplega en pla còmic a gran velocitat i fent servir un llenguatge que neix de la barreja entre el català normatiu i el català mal parlat, que és el que sovinteja a Barcelona.” i que “L’espectacle alerta sobre l’individualisme exacerbat, on tot s’hi val per aconseguir un objectiu“.

Potser, al nostre entendre, el millor de tot és la banda sonora de LA GROSSA I LA BÈSTIA, que consta de 13 cançons, que Josep M. Borràs ha musicat amb un caire molt rocker. El mateix Josep M. Borràs als teclats, Pep Mendoza a la guitarra, Joan Gené al baix i Àlex Gaspa a la bateria, ens ofereixen la música en directe.

Un musical diferent que, segons manifesta Blanchet, davant de les propostes de gran pressupost vol portar a escena temes i problemàtiques que ens incumbeixen directament.

Malgrat que a nosaltres aquesta vegada no ens ha agradat, creiem que cal donar suport a aquestes iniciatives, per potenciar el gènere del petit musical de casa nostra.