– 058 – Teatre – POTSER SOMIAR – (🐌🐌🐌🐌) – Sala Versus Glòries – 30/12/2021

Fa una setmana, el mateix dia de la seva estrena, vaig voler assistir a la Roda de Premsa de presentació de POTSER SOMIAR a la Sala Versus Glòries. De fet, a partir que va començar la pandèmia vaig deixar d’assistir de forma habitual a les Rodes de Premsa, a no ser que fossin presentacions de temporada.

En aquest cas, tenia força interès, perquè per l’ocasió venia directament des de l’illa de La Palma, on viu, el seu autor Antonio Tabares i participaven Sergi Belbel (traducció i dramatúrgia), Roc Esquius (direcció) i els tres intèrprets d’aquesta proposta escènica.

Us deixem aquí, l’àudio d’aquesta presentació …

A la roda de premsa, Antonio Tabares (Santa Cruz de la Palma, 1973) va explicar que en el seu text existeixen referències personals. Anys enrere un dels seus fills bessons, quan era molt petit, va patir un aneurisma aòrtic que exigia una cirurgia molt complicada. Pocs dies abans d’una operació, una nit, mentre somiava, se li va aparèixer el seu pare, que ja era mort de feia anys, i li va donar un grapat de caramels. Aquest va ser el germen de POTSER SOMIAR, una obra que explora la difícil i improbable comunicació entre els vius i els morts.

Una setmana després, el dia 30 de desembre, vam poder anar a veure-la. Aquesta, per tant, ha estat la darrera vegada que hem anat al Teatre durant l’any 2021.

POTSER SOMIAR, com ja hem comentat, és una obra escrita per Antonio Tabares amb traducció i dramatúrgia de Sergi Belbel, direcció de Roc Esquius i interpretada per Rafaela Rivas, Ramon Godino i Antonio del Valle.

POTSER SOMIAR és una comèdia tendra i molt humana que parla de la relació íntima i especial que tots plegats mantenim amb els nostres morts i com aquests continuen influint, encara que de manera intangible, en les nostres vides.

Aquesta proposta ens explica la història de l’Imma (Rafaela Rivas) que amb només 35 anys s’ha de sotmetre a una operació de cor molt complicada. Mentre l’operen perd la vida. De cop es troba en un espai que no coneix on una altra persona, en Pere (Ramon Godino) intenta explicar-li que està morta i que l’únic que ha de fer és esperar al fet que algú la somiï.

Un espai d’irrealitat (escenografia d‘Isaac Coll), on les veus ressonen (so de Roger Blasco) i amb l’ajut inestimable de la il·luminació de Daniel Gener, ens situen en un espai entre la vida i la mort, entre el somni i la realitat, i acabem dubtant si els personatges són vius o morts o potser estan somiant.

L’Imma entra en els somnis del cirurgià que la va operar, del seu marit Xavier, del seu amic Joan o del seu fill Ismael. Tots aquests papers estan magníficament interpretats per Antonio del Valle. Molt equilibrades les interpretacions de la Rafaela Rivas (que està tota la representació a escena) i d’en Ramon Godino i molt equilibrats també els petits tocs d’humor que ajuden a destensar situacions que podrien resultar molt dures.

POTSER SOMIAR és una faula sobre la pèrdua dels éssers estimats, sobre l’enyor i el pas del temps i de com l’amor perdura malgrat l’absència. Un text d’una enorme tendresa ple de punts de reflexió sobre la vida i la mort.

Una proposta de petit format que recomanem i que en principi es podrà veure a la Versus Glòries fins al dia 6 de febrer … o potser més enllà.   

Leave a Reply