Al Teatre Goya hem vist EL GRAN COMEDIANT la nova comèdia de Joel Joan i Héctor Claramunt, autors de “Escape Room” ó “El pare de la Núvia“. Aquesta proposta està dirigida pel mateix Joel Joan que interpreta el paper protagonista.

En Llorenç (Joel Joan) i l’Ernest (Xavi Mira) són amics de tota la vida i tots dos són actors, amb trajectòries diferents. En Llorenç és famós, omple teatres i ha vist com la seva fama creixia mentre l’Ernest no acaba de trobar el seu lloc, no ha aconseguit mai un paper important.

Tenen 50 anys i l’Ernest decideix tirar la tovallola i dedicar-se a una altra feina. Però el fals discurs motivador de l’amic és un revulsiu, l’Ernest fa un gir a la seva vida, personal i professionalment, i les coses comencen a anar-li bé. A partir d’aquest punt l’ego d’en Llorenç començarà a patir. Es despertarà en ell una enveja difícilment controlable.

Acompanyen a aquest parell d’actors la Sandra Monclús en el paper d’Elisenda la representant i dona d’en Llorenç, Àfrica Alonso en el paper d’Úrsula, la núvia de l’Ernest i Eduard Muntada que interpreta el paper de Sergei, el lampista rus.

Una obra que ens parla del difícil món dels actors, de les lluites per aconseguir un bon paper, dels càstings, de la competència, de l’enveja pels èxits dels altres, dels egos i dels fracassos. Aquí i allà van deixant pinzellades sobre la realitat teatral del país tot fent referència a determinades sales de teatre, persones o als premis.

Segons hem llegit a una entrevista a Joel Joan, aquesta obra en part està basada en vivències personals, quan fa un temps degut a l’èxit obtingut, el seu ego personal va traspassar una línia vermella, que per sort ha sabut rectificar.

Una autoparòdia on el Joel Joan es representa a ell mateix, de forma caricaturesca i exagerada. El resultat és una proposta sobreactuada expressament, plena de gags que han divertit molt al públic de la sala i ha generat aplaudiments en algunes escenes. Un Joel Joan que es posa al públic a la butxaca i que ens ha agradat molt.

Xavi Mira representa perfectament el paper de persona tímida i acomplexada que s’emmiralla constantment en l’amic al qual admira. Una interpretació del tot convincent, un antiheroi perfecte.

El paper que interpreta la Sandra Monclús, l’abnegada i tolerant dona del “divo”  podria caure fàcilment en connotacions masclistes, però el punt de cinisme que li atorga al paper i la seva interpretació ho “salven”.

Una gran i espectacular escenografia de Pep Oliver i Raúl Pèrez i una posada en escena molt dinàmica, amb un final realment apoteòsic.

Una proposta divertida, amb gags des del minut zero, que ens han fet riure, i ens fa recomanar-la si el que voleu és passar una estona entretinguda.

Un divertiment que estarà al Teatre Goya fins al 6 de febrer.