Amb moltíssimes ganes, dissabte al vespre vam fer cap al Palau Sant Jordi per retrobar-nos amb una de les veus de referència del nostre país, en LLUÍS LLACH, que torna als escenaris, de manera excepcional, després de catorze anys de la seva retirada artística.

Sense cap ànim de voler exagerar, podríem titular aquesta ressenya com “El concert de les nostres vides“, perquè les cançons de Lluís Llach ens han acompanyat durant bona part de les nostres vides i sempre que hem pogut, hem assistit als seus concerts. Les seves cançons ens han fet vibrar i emocionar com la de cap altre cantautor.

L’objectiu principal del concert ha estat la promoció del DEBAT CONSTITUENT, al qual en Lluís Llach ha estat vinculat des del seu inici. Un moviment que es troba ara en una segona fase de desenvolupament participatiu on tothom pot dir com voldria que fos el futur polític i social del país.

16.000 persones omplíem el Palau i tots nosaltres hem vibrat amb les cançons que ha anat interpretant en Lluís Llach en un concert marcat per un fort accent reivindicatiu, en clau sobiranista.

L’escenari de Lluís Danés era ple de fulles tardorenques dels plàtans de Barcelona que simbolitzen els ideals que moren per tornar a néixer amb més força.

LLUÍS LLACH, nascut a Verges l’any 1948, ens continua emocionant i no podem deixar d’aplaudir a una persona compromesa i coherent amb els seus ideals des de sempre. Un Llach que amb 73 anys continua tenint una potència de veu i una energia comunicativa que no minva.

El concert s’ha iniciat amb en Lluís Llach en solitari, al piano, interpretant “Vida” continuant amb “Alè” i  “Silenci”….

“Ens volen imposar el silenci amb allò que defensarem fins a les dents, que és la llengua i la nostra cultura“, ha assegurat.

La següent cançó ha estat en companyia de Natxo Tarrès (Manresa 1974), integrant del grup Gossos, grup que es va “retirar” provisionalment dels escenaris el 2018.

Amb ell  ha interpretat “Un himne per no guanyar” i “Tornarem a casa” (de Gossos).

Seguidament, s’ha incorporat Montse Castellà (Tortosa 1976) reivindicant les Terres de l’Ebre. Amb ella, Lluís Llach ha interpretat “La gallineta” i després ella en solitari una composició seva, “Revolució“.

Un altre cop en solitari ens ha interpretat “Venim del nord, venim del sud” reivindicant la unitat del nostre país i la coexistència de diferents cultures i identitats.

Una denúncia del cantautor de la violència contra les dones i el col·lectiu LGTBI …..  “s’està apallissant a maricons com jo” …. ha donat pas a la interpretació de “Cançó d’Amor” amb Suu (Barcelona, 2000) i Joan Reig (Constatí 1963), bateria dels Pets que des del 2018 actua com a cantant en solitari.

De nou amb Joan Reig, Lluís Llach ha interpretat “El jorn els miserables” en versió jazzística. Llàstima que únicament vaig poder gravar el final de la cançó, perquè va ser una de les més emblemàtiques de la nit.

A continuació en Llach ha fet un especial reconeixement per els presoners indultats, amb especial referencia a la Carme Forcadell present a l’acte, per a la gent de l’exili incloent a Marta Rovira i Anna Gabriel i per els 3.000 perseguits anònims. I a ells els ha dedicat la cançó “I si canto trist” acompanyat per en Joan Dausà (San Feliu de Llobregat, 1979).

Seguidament han interpretat “La vida és més que això” del album “Ho tenim tot” de Joan Dausà.

Ha seguit el concert amb “Tinc un clavell per tú” acompanyat pel Mag Lari (Barcelona 1973) dedicat a Laura Almerich (Barcelona 1940-2019), que havia estat la seva guitarrista des del 1969.

Seguidament ha dedicat “Cant de l’enyor” a Muriel Casals amb qui va compartir la seva etapa de diputat al Parlament de Catalunya. En aquesta canço l’han acompanyat Gemma Humet (Tarrasa 1988) i Ju (Gurb 1.992).

Els membres dels Catarres, Èric Vergés (Aiguafreda), Roser Cruells (Centellas) i Jan Riera (Aiguafreda) acompanyen el Lluís Llach amb “Abril 74” ….

i a continuació interpreten, també conjuntament, el seu conegut tema “Invencibles”.

Una breu descripció del que es Debat Constituent i de les preguntes que cal que ens fem, i que contestem, per construir entre tots el país que volem, dona pas a  “Cançó sense nom (on vas)” que interpreta en solitari amb la dansa de Marta Carrasco (Cardedeu 1972).

…. i “País petit”

…i “Companys, no és això”, aquesta última acompanyat per tots els artistes que han intervingut, dona pas al final teòric del concert i les salutacions. 

Aplaudiments d’un Palau Sant Jordi dempeus que hem cantat “L’estaca” després de què en Llach hagi manifestat que aquesta cançó ja no és seva …

“La veu la teniu vosaltres, no ho oblideu mai”.

Dues interpretacions finals “Que tinguem sort”

… i “Corrandes d’exili” (lletra de Joan Oliver (Pere Quart)), aquesta última acompanyat de Gemma Humet i Ju i on ha expressat el seu agraïment als poetes de tots els temps, dedicant la cançó als migrants que moren en el Mediterrani.  

Amb el cant del públic de l’Himne Nacional de Catalunya, ha finalitzat un concert que ha estat curosament preparat i que com hem pogut llegir en alguna publicació, ens ha portat a fer, amb en Lluís Llach, un viatge en el temps, tot seguint el camí des de la decepció a poder entreveure que…

… l’única solució possible és fer caure l’estaca, abandonant les guitarres per utilitzar altres eines per aconseguir la sobirania del nostre país.

Un concert irrepetible i que de ben segur guardarem a la nostra memoria.

Aquest concert es podrà veure a TV3 el 28 de desembre.