Dimecres 15 de desembre era dia d’estrena al Teatre Akademia, RED del dramaturg i escriptor nord-americà John Logan, amb traducció de Jaume Coll Mariné i dirigida per Guido Torlonia.
Els protagonistes són Mark Rothko, un pintor al cim de la seva carrera i Ken, el seu jove ajudant, un pintor que tot just comença. Els intèrprets Lluís Soler i Ferran Vilajosana, els dos magnífics en els seus papers, amb un veterà Lluís Soler que amb la seva veu i la seva energia ens deixa clavats a la cadira.
Abans d’anar al teatre, estàvem convençuts que l’actuació de Lluís Soler seria magnífica, com de fet ho és sempre, però el que no ens imaginàvem pas, és que l’actuació de Ferran Vilajosana ens acabaria fascinant; ens ha sorprès moltíssim la seva interpretació. L’havíem vist actuar altres vegades, però no en un paper protagonista. Realment unes actuacions molt convincents les d’aquest duel interpretatiu.
Mark Rothko (Letonia 1903-Nova York 1970) va rebre l’encàrrec, el 1958, de la creació dels murals del restaurant Four Seasons, instal·lat en el gratacel Seagram (dissenyat per Mies van der Rohe i Philip Johnson). Un artista considerat un dels mestres de l’avantguarda pictòrica nord-americana del segle XX.
A la peça de Logan ambdós pintors es desafien, qüestionant la raó de ser de l’art.
Dues visions diferents en la forma d’entendre l’art, en Rothko ho veu com una creació, un “ésser” viu amb vida pròpia, que palpita i respira i que canvia en funció de la persona que la contempla. Ell concebia l’art com un espai comunicatiu entre artista i espectador. S’adreçava a les seves obres com si fossin persones a les quals volia protegir.
En canvi, en Ken creu que l’art és només el resultat d’un moment creatiu del pintor i que un cop pintat ja és invariable. Les obres necessiten veure la llum, ser exposades perquè qui vulgui les pugui contemplar o comprar només per quelcom tan senzill com el m’agrada o no m’agrada.
Un duel que comença amb un jove Ken atemorit davant l’experiència i seguretat que mostra Rothko, però que va agafant seguretat i criteri propi a mesura que es va aprofundint la seva relació.
Dues generacions i un conflicte. Red fa una mirada convincent sobre la relació canviant entre un artista i les seves creacions, aprofundint en el respecte i el significat i alhora evidenciant aquest fràgil equilibri entre les aspiracions, l’autoexigència artística i la seva materialització de portes enfora al context creatiu.
Una posada en escena engrescadora, amb un acurat espai escènic de Paula Bosch, vestuari de Míriam Compte, il·luminació de Lluís Serra i vídeo de Joan Rodón. L’espai sonor és de Ricardo González Yanel.
Reiterem les nostres felicitacions per les magnífiques interpretacions de tots dos actors i, recomanem sense cap mena de dubte aquesta proposta, que es podrà veure al Teatre Akadèmia fins al 16 de gener.