– 050 – Òpera – RIGOLETTO – (🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 14/12/2021

Finalment, aquest dimarts dia 14 de desembre, hem pogut ocupar les localitats del nostre abonament per veure RIGOLETTO de Verdi amb producció de la directora d’escena holandesa Monique Wagemakers i el debut escènic, al nostre país, del tenor Benjamin Bernheim (París 1985), així com l’estrena en el rol de Duc de Màntua.

Unes setmanes abans i amb el mateix repartiment, concretament el 26 de novembre, vàrem poder assistir a l’assaig general que el Liceu va oferir gratuïtament als abonats, la qual cosa Ã©s molt d’agrair perquè fins ara cap direcció ho havia fet.

Es tracta d’un melodrama en tres actes amb llibret de Francisco Maria Piave adaptat de l’obra “Le roi s’amuse” de Victor Hugo.

RIGOLETTO està situada a Mantua al segle XVI i ens explica la història d’un  bufó amargat i gelós que veu com el seu senyor, el Duc de Màntua, sedueix i enganya la seva filla secreta, Gilda, fet que l’empeny a planejar una venjança que se li acaba girant en contra. Un triangle de relacions entre els tres personatges centrals. Un triangle que tracta sobre el poder i sobre l’abús que se’n fa del poder.

El Duc un personatge llibertí que no estima a Gilda i Rigoletto que estima molt la seva filla, però malauradament la té absolutament sotmesa amb l’excusa de protegir-la. És un pare maltractador i opressiu. Només ella, ingènua, incapaç de copsar la realitat es mou per amor i acaba sent la víctima innocent de la fúria del seu pare. 

L’òpera va ser estrenada l’11 de març del 1851 al Teatre La Fenice de Venècia. A Barcelona es va estrenar al Liceu el desembre del 1853.

El rol de Rigoletto ha estat interpretat pel baríton anglès Christopher Maltman (Regne Unit 1970) i el paper de Gilda per la soprano russa Olga Peretyatko (San Petersburgo 1980).

Els altres cantants han estat Grigory Shkarupa (Sparafucile), Rinat Shaham (Maddalena), Laura Vila (Giovanna), Mattia Denti (Comte de Monterone), Michal Partyka (Marullo), Moisés Marin (Matteo Borsa), Stefano Palatchi (Comte de Ceprano), Sara Bañeras (Comtessa de Ceprano) i Marta Polo (patge).

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu ha estat dirigida pel director italià Daniele Callegari (titular de l’òpera de Niçaa) i el cor pel seu director titular Pablo Assante.

Una escenografia minimalista amb un enorme requadre, com si es tractés d’un ring de boxa, que s’articula en dos nivells i permet jugar amb el que és visible i el que no ho és, resolent de manera eficaç tenir dos espais escènics al mateix temps. Adopta diferents colors segons els sentiments que conté en cada moment de la representació: ira, tristesa, menyspreu o sexualitat.

El vestuari vermell sang de Sandy Powell destaca el dramatisme de les situacions d’abús. La il·luminació de Reinier Tweebeeke és un element clau de la posada en escena.

Segons va comentar a la roda de premsa la directora holandesa, allò que cal destacar de Rigoletto no és tant la trama novel·lesca i vibrant de moments melodramàtics, sinó les passions atàviques que arrosseguen els personatges, dominats per baixos instints i impulsos irracionals que els condueixen al desastre.

Aquesta producció és la mateixa que vam poder veure el març de 2017 i com ja ens va passar aleshores, ens ha tornat a captivar. En aquest ENLLAÇ podeu veure aquella ressenya.

Nosaltres hem gaudit molt d’aquesta nit d’òpera, molt més que la de l’assaig general de fa unes setmanes, on alguns cantants no van oferir tota la seva potència de veu, com de fet ja ens van avisar a l’inici de la representació.

Leave a Reply